Escriptors com Joan Francesc Mira, Elicura Chihuailaf, Miren Amuriza, Yan Lianke, Miquel Martín i Serra, Llucia Ramis, Carlota Gurt i Selva Almada se citaran a la sala El Torín els dies 17, 18 i 19 de març.
Després d’escalfar motors amb els pròlegs d’Olot i Girona, el Mot començarà el plat fort amb tres dies a Olot. El dijous 17 de març s’obrirà el festival amb les converses “Història i memòria d’un paisatge” entre Joan Francesc Mira i Joan Nogué i “La Tierra vive y en ella la sangre de los antepasados” entre Elicura i Chihuailaf i Txalo Toloza-Fernández.
El divendres 18 de març, hi haurà la conversa “Lliures i assilvestrats” que reunirà Miren Amuriza, Carles Belda i Jordina Biosca, i “Esborrar del mapa” que posarà en diàleg l’autor xinès Yan Lianke amb Manel Ollé i Ricard Planas.
El dissabte al migdia se celebrarà el Ver-MOT, l’activitat més distesa del festival en què diversos autors conversen tot fent un vermut a l’aire lliure. En el cas d’Olot es tornarà a fer a la plaça de Braus i comptarà amb Miquel Martín i Serra, Maica Rafecas i Llucia Ramis moderats per Toni Orensanz. A la tarda, hi haurà les converses “Convocant l’esperit de Víctor Català” entre Núria Bendicho, Carlota Gurt i Mita Casacuberta, i “Un conreu d’imaginaris” amb Selva Almada i Anna Guitart.
Roser Vernet Anguera, una de les comissàries del MOT, explica que “el Festival ha convocat un ampli ventall de veus del món rural, que és un món que es fa des de les diferents mirades que s’hi concentren” i destaca la dificultat de fer la selecció de convidats, doncs “d’autors n’hi ha molts més dels que es podria pensar”, però confia que “amb els que participen al MOT es podrà fer emergir una àmplia riquesa de visions del món rural.”
Per Maria Bohigas Sales, l’altra comissària del MOT, “l’objectiu de les converses és reflectir que el món rural no és únic, i compta amb múltiples visions i també contradiccions”. A més considera que “no es pretén associar món rural i natura, sinó constatar que el món rural és un món eminentment cultural”. Bohigas creu que “el ruralisme és fundador de la novel·la catalana, i que actualment és un tema que viu una segona joventut” i afegeix que “torna a ser un tema de gran actualitat, fet que es pot comprovar en com les obres que darrerament han impactat més al públic, estan centrades en la ruralitat.”
