Durant tres dies hem escoltat a Mircea Cărtărescu, Andrea Marcolongo, Marcello Fois, Michela Murgia, Mazen Maarouf, Adrià Pujol, Josep Piera, María Belmonte i Susanna Rafart, entre altres autors, amb la sala El Torín plena de gom a gom.
Al festival hem repassat la literatura de la Mediterrània tot parlant de mites, guerres, paisatge, tradicions,…
Durant tres dies el Mediterrani ha sonat de valent al Festival MOT. El festival començava dijous parlant del paisatge Mediterrani, amb Adrià Pujol, Josep Piera i Cristina Masanés. “El Mediterrani real no és el mite. El Mediterrani real són ràtzies, comerç, llengua franca, conquesta, reconquesta i cremar collites de l’altre”, explicava Pujol. Tot seguit, era el torn d’escoltar el diàleg sobre Sardenya i l’ofici d’escriure entre Marcello Fois i Daniel Álvarez Prendes. Reflexionant sobre l’ofici d’escriure, Fois va explicar: “Si Romeo i Julieta es casessin a l’inici del drama no hi hauria res a saber. La felicitat no fa literatura. A la literatura hem de veure com s’aconseguirà la felicitat”.
El divendres començava parlant del Mediterrani menys bucòlic, ple de guerres i conflictes polítics, amb Mazen Maarouf i Míriam Cano. “El Mediterrani no viu el millor temps. Els mateixos líders que promouen uns valors de pau i llibertat entre els seus ciutadans promouen la guerra a determinats països i tanquen les portes els que en fugen escapant cap a Europa”, explicava Maarouf. Tot seguit, María Belmonte, Susanna Rafart i David Guzman reflexionaven sobre aquesta fascinació en visitar les ruïnes de la Roma i la Grècia clàssica. “El viatge a la Mediterrània sempre ha portat escriptura”, apuntava Rafart. El dia va acabar amb el diàleg entre Michela Murgia i Joan-Elies Adell sobre el pes de les tradicions a Sardenya. Murgia deia: “La tradició ens permet canviar. Les tradicions ens permeten viatjar amb equipatge”.
Dissabte al migdia, sota un sol de justícia, el Ver-MOT versava sobre poesia andalusina. “Aquesta tradició de poesia andalusina és també la nostra literatura. L’hauríem d’incorporar als llibres de text. Al-Àndalus forma part de la nostra història i durant anys en aquestes terres es va parlar àrab”, apuntava la traductora Margarida Castells. A la tarda, Andrea Marcolongo i la consellera Mariàngela Vilallonga reflexionaven sobre els mites i les llengües clàssiques. “El mite és com trobar les traces en un passat que explica el nostre present. El mite serveix per restar fidel a un mateix i ser responsable de la nostra vida”, explicava Marcolongo. L’últim autor en pujar dalt l’escenari ha estat Mircea Cărtărescu, que va parlar amb Xavier Montoliu Pauli sobre poesia: “La poesia és un art dels joves. Quan ets jove no tens el sentit del perill ni la responsabilitat. En la poesia et llances de tots els trapezis sense risc ni xarxa que et protegeixi. Quan ets madur, en canvi, escrius prosa. Si no tens un calfred quan llegeixes una poesia, significa que aquella poesia no ha estat bona”.
Èxit de públic al MOT
La Sala El Torín ha estat plena de gom a gom durant tres per escoltar les converses literàries sobre la Mediterrània. El MOT s’ha caracteritzat pel clima de proximitat entre autors i públic, que no van dubtar en fer-los preguntes al final de les converses i en portar-los els llibres perquè els dediquessin entre conversa i conversa.
