Leonci Quera Tisner DATA D’INAUGURACIÓ 1982 TEMA Formes MATERIAL Ferro MIDES 245 x 158 x 54,5 cm FORMA D’INGRÉS Adquisició FONT D’INGRÉS Ajuntament d’Olot UBICACIÓ Rotonda mas el Cassés, Pla de Dalt Composició feta amb planxa de ferro a base de plans o formes geomètriques soldats entre si i orientats en diverses direccions. L’efecte d’acotar l’espai, d’encerclar-lo o d’encaminar-lo és present en obres com aquesta realitzades per Leonci Quera a partir dels anys seixanta. Es tracta d’obres realitzades en planxa de ferro, dins el concepte d’organització del buit i amb la presa de consciència de l’espai com a subjecte. Amb la utilització de la planxa metàl·lica, el concepte escultòric s’inverteix; l’element matèric perd consistència, perd gruix i esdevé el marc que delimita i insinua l’autèntic volum que és l’espai. En l’escultura de Quera –diu el crític Àngel Crespo en referència a les obres en planxa- hi ha fins i tot una riquesa lírica que ens parla d’una raó emocionada més que d’una emoció racionalitzada. Les planxes de ferro que les componen reflecteixen en les arestes, abans que l’abstracció, les pulsacions del seu realitzador. Davant de les darreres obres de Quera no es pot pensar en un racionalisme que es té […]

Leonci Quera Tisner DATA D’INAUGURACIÓ1969 TEMAFormes MATERIAL Ferro MIDES233 x 132 x 132 cm FORMA D’INGRÉSAdquisició FONT D’INGRÉSAjuntament d’Olot UBICACIÓ Plaça Balmes, Plaça Balmes Composició feta amb planxa de ferro a base de plans o formes geomètriques soldats entre si i orientats seguint diferents direccions. L’efecte d’acotar l’espai, d’encerclar-lo o d’encaminar-lo serà present en  obres com aquesta realitzades per Leonci Quera a partir dels anys seixanta. Són obres fetes en planxa de ferro, dins el concepte d’organització del buit i amb la presa de consciència de l’espai com a subjecte. Amb la utilització de la planxa metàl·lica, el concepte escultòric s’inverteix; l’element matèric perd consistència, perd gruix i esdevé el marc que delimita i insinua l’autèntic volum que és l’espai. En l’escultura de Quera –diu el crític Àngel Crespo en referència a les obres en planxa- hi ha fins i tot una riquesa lírica que ens parla d’una raó emocionada més que d’una emoció racionalitzada. Les planxes de ferro que les componen reflecteixen en les arestes, abans que l’abstracció, les pulsacions del seu realitzador. Davant de les darreres obres de Quera no es pot pensar en un racionalisme que es té a si mateix per objecte, sinó en una esquematització […]

Desconegut DATA D’INAUGURACIÓ 1724 TEMA Persones MATERIAL Pedra MIDES 600 cm FORMA D’INGRÉS Adquisició FONT D’INGRÉS Ajuntament d’Olot UBICACIÓ Plaça de l’Àngel, Nucli Antic Consta d’una base escalonada, sobre la qual descansa un cos central que té adossat en la part frontal un abeurador de pedra picada amb dues aixetes.  Sobre el cos central s’aixeca un obelisc acabat en una bola que fa de peanya de la figura de  l’Àngel, el qual està situat damunt d’aquesta. És la figura d’un angelet molt dolç i amb llargues ales que va vestit amb una túnica fins als peus. Està  dret i amb les mans juntes al davant, en actitud de resar. Es tracta d’una de les dotze fonts públiques que antigament existien a Olot. Sembla que sempre se n’ ha dit ‘de l’Àngel’ i això fa pensar que aquest s’hi va posar des del primer moment, però en diverses ocasions, per culpa d’un temporal de vent, la neu, les glaçades i, darrerament, les bretolades, ha calgut reconstruir. Es comenta també que fins i tot una canonada l’havia aterrat en una de les guerres carlistes i que el Sr. Batlló va pagar les despeses perquè en fessin un altre també de pedra, per […]

Jaume Ortuna DATA D’INAUGURACIÓ 1752 TEMA Animals MATERIAL Pedra MIDES 30 x 45 x 20 cm FORMA D’INGRÉS Adquisició FONT D’INGRÉS Ajuntament d’Olot UBICACIÓ Plaça del Conill , Nucli Antic Consta d’una base escalonada, sobre la qual descansa un cos central  que té adossat un abeurador de pedra picada en un lateral mentre que als altres tres costats hi ha una cara en relleu, de la boca de la qual surt una aixeta . Sobre el cos central s’aixeca un pedestal ventrut i barroc on hi ha gravat un escut que té el camp partit en tres compartiments, un d’inferior i dos de laterals. Al de l’esquerre, hi ha un conill dret sobre les cames del darrere i, al dret, un arbre. Al compartiment inferior hi ha una estrella. Envolten l’escut un casc i unes plomes. Aquest pedestal fa de peanya al conill que hi descansa al damunt com arraulit a terra. Es tracta d’una de les dotze fonts públiques que antigament existien a Olot. També se n’ havia dit ‘la Font dels Quatre Raigs’ i sembla que és possible que sigui de l’any 1666. A més d’incloure, a la part superior, la figura d’un conillet de pedra que en […]

Francesc Granyer Junyent DATA D’INAUGURACIÓ 1996 TEMA Formes MATERIAL Acer MIDES FORMA D’INGRÉS Adquisició FONT D’INGRÉS Ajuntament d’Olot UBICACIÓ La Rodona , Sant Miquel Representació esquemàtica i sintètica de la silueta o, de les formes  concretades per un gran ocell amb les ales obertes, copsat en un moment de tensió en ple vol. Està treballat a base de formes molt simples, geomètriques. El fet d’estar realitzat amb acer inoxidable i la perfecta superfície d’aquest, incrementa encara més la sensació de duresa i potència contundent i tibant. Contrarestant aquesta sensació tan metàl·lica, l’escultura descansa sobre una base o pedestal quasi cúbic, construït amb pedra volcànica negra. Visualment dóna la sensació que l’escultura no està del tot a plom sobre la peana. BIBLIOGRAFIA Exposició Granyer Junyent – Clemente Ochoa. Sala Oberta Museu Comarcal de la Garrotxa, 1996. 

Rosa Serra Puigvert DATA D’INAUGURACIÓ 19 de setembre de 1976 TEMA Formes MATERIAL Pedra MIDES 50,5 x 80 x 8 cm FORMA D’INGRÉS Donació FONT D’INGRÉS Rosa Serra Puigvert UBICACIÓ Plaça del Mig, Nucli Antic Es tracta d’un relleu rectangular amb un fons texturat amb incisions i empremtes sobre el qual hi destaquen unes lletres. A l’angle superior dret hi ha superposat un quadrat amb el logotip de Ràdio Olot, també en relleu. Aquest relleu es va inaugurar el 19 de setembre, data en què l’emissora local celebrava el seu 25è aniversari. En un principi es va col·locar a la façana de la seu de Ràdio Olot, llavors situada a la plaça del Carme. Després d’unes paraules de Josep Puigbó, el llavors director Antoni Pascual de Fortuny va descobrir la placa en homenatge al físic italià Guglielmo Marconi (1874 – 1937), premi Nobel de física 1909, que va estudiar les aplicacions de les ones electromagnètiques i la seva propagació en l’aire i considerat el pare de la retransmissió sense fils. La placa va ser un obsequi de l’escultora. El 1990 es va traslladar l’emissora a Can Trincheria i el relleu també va ser traslladat. BIBLIOGRAFIA La Garrotxa (Olot) (3 setembre […]

Josep M. Ferrer i Sandra Roura DATA D’INAUGURACIÓ28 de gener de 1993 TEMA Homenatge MATERIAL Ferro MIDES172 x 100 x 90 cm FORMA D’INGRÉSAdquisició FONT D’INGRÉSAjuntament d’Olot UBICACIÓ Jardins de la Rosaleda, Pequín Consta d’un fragment de columna basàltica dreta que té adossada en un lateral i en sentit perpendicular una planxa de ferro en la qual hi ha gravat, en sentit vertical i de dalt a baix : “En homenatge a la poetessa M. Concepció Carreras”. També hi ha retallada, a la part superior, la silueta d’una noia ballant. Es tracta d’una escultura realitzada dins els actes de commemoració del centenari del naixement de la poetessa M. Concepció Carreras i Pau (Olot, 1893 – 1961), organitzats per l’associació feminista Alba. Es va inaugurar el 28 de gener de 1993 gràcies a la col·laboració de la família Carreras Borràs. El monòlit està realitzat per Josep M. Ferrer i Sandra Roura, alumnes d’escultura de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics d’Olot. En el discurs inaugural, el llavors alcalde Pere Macias va destacar la importància de l’obra de la poetessa homenatjada i l’esforç de l’organització per preparar tot el seguit d’actes del programa. El mateix dia, al Teatre Principal, tingué lloc un […]

Miquel Blay Fàbrega DATA D’INAUGURACIÓ 20 d’abril de 1991 TEMA Homenatge MATERIAL Bronze MIDES 182 x 129 x 133 cm FORMA D’INGRÉS Adquisició FONT D’INGRÉS Ajuntament d’Olot UBICACIÓ Passeig de Barcelona, Eixample Malagrida Representació del jurisconsult i polític olotí de prestigi internacional Joan Pere Fontanella (1575-1649?). Cursà la carrera de lleis a la Universitat de Barcelona on exercí d’advocat. Actuà sovint com a assessor jurídic de la Generalitat i del Consell de Cent i feu d’ambaixador d’aquestes institucions prop de la cort. La seva posició a favor de Catalunya va fer que se li negués repetidament un lloc a l’audiència reial. Després de l’avalot del Corpus de Sang, va ésser elegit conseller en cap de Barcelona quan ja comptava 65 anys, càrrec que mantingué fins al 1641. En l’escultura el personatge vesteix toga de jurista que li arriba fins als peus i, malgrat que la figura està condicionada per una sèrie d’atributs corresponents al càrrec, aquests no resten frescor a l’obra. D’altra banda, Blay aconsegueix imprimir al jurista l’expressió palpable de la inquietud intel·lectual, característica específica que vol ressaltar. Al seu costat es representen els volums de les seves obres més destacades: De pactis nuptialibus sive Capitulis Matrimonialibus i Decissiones […]

Miquel Blay Fàbrega DATA D’INAUGURACIÓ20 d’octubre de 1974 TEMA Homenatge MATERIAL Bronze MIDES42 x 43 x 24 cm FORMA D’INGRÉS Donació FONT D’INGRÉSAs. Chasyr 1979 | Ag. CEC UBICACIÓ Cruïlla c/ Joaquim Vayreda i c/ Secretari Daunis , Eixample Malagrida El monument consta d’un pilar recte amb les arestes laterals rematades que descansa sobre una base igual lleugerament més gran. Damunt del pilar hi reposa el bust en bronze de Joaquim Vayreda i Vila (1843-1894), representat fins al pit i vestit amb jaqueta cordada, camisa i corbata de llaç. Presenta un modelat realista, allisat en el rostre i amb textures als cabells, bigoti i barbeta. Erigit en homenatge a un dels homes més significatius de la vida olotina, tant industrialment, com culturalment i artísticament parlant, de finals del segle XIX. Joaquim Vayreda es formà en el taller de Ramon Martí Alsina i fou membre fundador de l’anomenada Escola d’Olot, de vessant paisatgística, d’importància singular en la història de l’art català i de la qual arribà a ser el màxim exponent: “Amb Vayreda –diu Francesc Fontbona- arriba a l’art català un ressò de Corot, Rousseau i Daubigny; passat però pel sedàs de la seva incontrovertible personalitat, com passava també pel del […]

Miquel Blay Fàbrega DATA D’INAUGURACIÓ 6 de setembre de 1953 TEMA Persones MATERIAL Pedra MIDES 168 x 173 x 118 cm FORMA D’INGRÉS Adquisició FONT D’INGRÉS Ajuntament d’Olot UBICACIÓ Jardí del passeig de Blay, Nucli Antic Reproducció en pedra de Girona d’un dels grups al·legòrics que Blay va modelar per la base del Monument a José Pedro Varela de Montevideo i que està dedicat a aquest polític i pedagog uruguaià que desplegà tal quantitat de reformes educatives que li valgueren el nom d’ El Reformador. Es tracta d’un espectacular monument que vertebra tres grans avingudes d’aquella capital i que, a més d’incloure la figura del pedagog, incorpora a la base una sèrie de grups i personatges com a  representacions plàstiques dels seus criteris educatius i pensaments. Aquest grup en qüestió es titula La lectura i està compost per una nena i dos nens que llegeixen un llibre. En el monument original, aquests nens  formen part  d’un grup més ampli en el qual s’afegeix un jove i una dona que és l’al·legoria a L’educació. “La Educación –està representada, segons paraules del mateix Blay-  abriendo cátedra pública con aire atrayente y gesto amable, derrama sobre el joven auditorio ( La lectura ) […]