Martí Casadevall Mombardó DATA D’INAUGURACIÓ 7 de setembre de 1955 TEMA Formes MATERIAL Resina MIDES 117 x 69 x 35 cm FORMA D’INGRÉS Adquisició FONT D’INGRÉS Ajuntament d’Olot UBICACIÓ Plaça del Palau, Mas Bernat – Sant Cristòfol Reconstrucció d’una creu d’estil gòtic florit. En la part del davant, la creu presenta una figura de Crist. La punta superior de la creu acaba amb una mènsula que sosté un pelicà, animal amb el qual se sol representar l’Amor Diví a través de l’Eucaristia. A l’extrem dret del Crist s’hi troba la Verge, i a l’esquerra Sant Joan, ambdós asseguts. Sota els peus del Crist, Adam ressuscitat, que surt del sepulcre. Al dors de la creu hi ha l’àliga, el lleó, el brau i l’àngel, símbols dels quatre evangelistes. La creu inclou també un capitell octogonal amb les representacions de Santa Caterina d’Alexandria, Sant Bernat i Sant Esteve. Als costats del capitell hi ha dos escuts amb un porc espí. Es tracta de la reproducció de l’antiga Creu monumental o Creu de Terme que es va fer el 1955 a partir dels fragments de la creu original que es conserven al Museu Parroquial de Sant Esteve. Aquesta còpia va ser modelada el […]

Quim Domene Berga DATA D’INAUGURACIÓ2000 TEMAFormes MATERIAL Ferro MIDES239 x 888 cm FORMA D’INGRÉSEncàrrec FONT D’INGRÉSAjuntament d’Olot UBICACIÓ Plaça Campdenmàs , Nucli Antic Es tracta d’una escultura funcional que fa alhora de barana de la placeta on està instal·lada. Està feta amb planxa de ferro corten i formada per nou rectangles verticals alineats i separats, però, per una petita escletxa. Cadascun dels rectangles té una forma retallada a mode de silueta. El primer rectangle té retallat mig cos d’un gos que persegueix un ós i la inscripció següent: “Carrer de la Baixa / Quim Gallart arquitecte / Quim Domene escultor”. El segon rectangle té retallades les cames d’un nen que juga amb una pilota de futbol i la paraula “Esglaiers”.  Al tercer rectangle hi ha retallada la cama d’una dona que porta una bossa i “carrer Alt del Tura” i en el quart hi veiem la cama d’un home amb un paraigües  i “plaça de”.  En el cinquè rectangle hi figuren les cames d’una nena que juga amb una rutlla i la paraula “Campdenmàs” que completa la inscripció anterior. També hi ha una espiral retallada. El sisè rectangle du retallada una vistosa faldilla estampada amb un peu i la rodeta […]

Joan Carrillo Romero DATA D’INAUGURACIÓ 18 de setembre de 1998 TEMA Formes MATERIAL Fang MIDES 123 x 530 x 120 cm FORMA D’INGRÉS Donació FONT D’INGRÉS XIV Fórum de Teatre d’Olot UBICACIÓ Grederes volcà Montsacopa, Morrot El monument o escultura està format per una trentena de blocs desiguals que imiten els estrats de sediments que de tant en tant es poden veure en una fractura de terreny. Els objectes emmotllats que conté aquesta obra i que representen els sediments arqueològics són un reflex de la deixalleria del segle XX. La intenció de Carrillo era que el conjunt quedés integrat a la gredera del darrere del cementiri d’Olot –una antiga explotació minera d’inclinació gairebé vertical. Estrats de reserva està dominada per les tonalitats fosques semblants a les de la greda en aquell indret. El color definitiu ve donat per esmalts de cobalt i coure  que s’han aplicat sobre el fang refractari amb el qual s’ha realitzat l’obra. Les peces no estan alineades, sinó que es pretén donar al conjunt la sensació de superposició natural. L’obra va ser un encàrrec del XIV Fòrum de Teatre d’Olot i és una al·legoria dels residus urbans. Es va inaugurar el dia 18 de setembre a […]

Leonci Quera Tisner DATA D’INAUGURACIÓ 1982 TEMA Formes MATERIAL Ferro MIDES 240 x 72,5 x 175 cm FORMA D’INGRÉS Adquisició FONT D’INGRÉS Ajuntament d’Olot UBICACIÓ Av. de Múrcia, Eixampla Malagrida Composició feta amb planxa de ferro a base de plans o formes geomètriques soldats entre si i orientats en diverses direccions. L’efecte d’acotar l’espai, d’encerclar-lo o d’encaminar-lo és present en obres com aquesta realitzades per Leonci Quera a partir dels anys seixanta. Es tracta d’obres realitzades en planxa de ferro, dins el concepte d’organització del buit i amb la presa de consciència de l’espai com a subjecte. Amb la utilització de la planxa metàl·lica, el concepte escultòric s’inverteix; l’element matèric perd consistència, perd gruix i esdevé el marc que delimita i insinua l’autèntic volum que és l’espai. En l’escultura de Quera –diu el crític Àngel Crespo en referència a les obres en planxa- hi ha fins i tot una riquesa lírica que ens parla d’una raó emocionada més que d’una emoció racionalitzada. Les planxes de ferro que les componen reflecteixen en les arestes, abans que l’abstracció, les pulsacions del seu realitzador. Davant de les darreres obres de Quera no es pot pensar en un racionalisme que es té a si […]

Leonci Quera Tisner DATA D’INAUGURACIÓ 1982 TEMA Formes MATERIAL Ferro MIDES 245 x 158 x 54,5 cm FORMA D’INGRÉS Adquisició FONT D’INGRÉS Ajuntament d’Olot UBICACIÓ Rotonda mas el Cassés, Pla de Dalt Composició feta amb planxa de ferro a base de plans o formes geomètriques soldats entre si i orientats en diverses direccions. L’efecte d’acotar l’espai, d’encerclar-lo o d’encaminar-lo és present en obres com aquesta realitzades per Leonci Quera a partir dels anys seixanta. Es tracta d’obres realitzades en planxa de ferro, dins el concepte d’organització del buit i amb la presa de consciència de l’espai com a subjecte. Amb la utilització de la planxa metàl·lica, el concepte escultòric s’inverteix; l’element matèric perd consistència, perd gruix i esdevé el marc que delimita i insinua l’autèntic volum que és l’espai. En l’escultura de Quera –diu el crític Àngel Crespo en referència a les obres en planxa- hi ha fins i tot una riquesa lírica que ens parla d’una raó emocionada més que d’una emoció racionalitzada. Les planxes de ferro que les componen reflecteixen en les arestes, abans que l’abstracció, les pulsacions del seu realitzador. Davant de les darreres obres de Quera no es pot pensar en un racionalisme que es té […]

Leonci Quera Tisner DATA D’INAUGURACIÓ1969 TEMAFormes MATERIAL Ferro MIDES233 x 132 x 132 cm FORMA D’INGRÉSAdquisició FONT D’INGRÉSAjuntament d’Olot UBICACIÓ Plaça Balmes, Plaça Balmes Composició feta amb planxa de ferro a base de plans o formes geomètriques soldats entre si i orientats seguint diferents direccions. L’efecte d’acotar l’espai, d’encerclar-lo o d’encaminar-lo serà present en  obres com aquesta realitzades per Leonci Quera a partir dels anys seixanta. Són obres fetes en planxa de ferro, dins el concepte d’organització del buit i amb la presa de consciència de l’espai com a subjecte. Amb la utilització de la planxa metàl·lica, el concepte escultòric s’inverteix; l’element matèric perd consistència, perd gruix i esdevé el marc que delimita i insinua l’autèntic volum que és l’espai. En l’escultura de Quera –diu el crític Àngel Crespo en referència a les obres en planxa- hi ha fins i tot una riquesa lírica que ens parla d’una raó emocionada més que d’una emoció racionalitzada. Les planxes de ferro que les componen reflecteixen en les arestes, abans que l’abstracció, les pulsacions del seu realitzador. Davant de les darreres obres de Quera no es pot pensar en un racionalisme que es té a si mateix per objecte, sinó en una esquematització […]

Francesc Granyer Junyent DATA D’INAUGURACIÓ 1996 TEMA Formes MATERIAL Acer MIDES FORMA D’INGRÉS Adquisició FONT D’INGRÉS Ajuntament d’Olot UBICACIÓ La Rodona , Sant Miquel Representació esquemàtica i sintètica de la silueta o, de les formes  concretades per un gran ocell amb les ales obertes, copsat en un moment de tensió en ple vol. Està treballat a base de formes molt simples, geomètriques. El fet d’estar realitzat amb acer inoxidable i la perfecta superfície d’aquest, incrementa encara més la sensació de duresa i potència contundent i tibant. Contrarestant aquesta sensació tan metàl·lica, l’escultura descansa sobre una base o pedestal quasi cúbic, construït amb pedra volcànica negra. Visualment dóna la sensació que l’escultura no està del tot a plom sobre la peana. BIBLIOGRAFIA Exposició Granyer Junyent – Clemente Ochoa. Sala Oberta Museu Comarcal de la Garrotxa, 1996. 

Rosa Serra Puigvert DATA D’INAUGURACIÓ 19 de setembre de 1976 TEMA Formes MATERIAL Pedra MIDES 50,5 x 80 x 8 cm FORMA D’INGRÉS Donació FONT D’INGRÉS Rosa Serra Puigvert UBICACIÓ Plaça del Mig, Nucli Antic Es tracta d’un relleu rectangular amb un fons texturat amb incisions i empremtes sobre el qual hi destaquen unes lletres. A l’angle superior dret hi ha superposat un quadrat amb el logotip de Ràdio Olot, també en relleu. Aquest relleu es va inaugurar el 19 de setembre, data en què l’emissora local celebrava el seu 25è aniversari. En un principi es va col·locar a la façana de la seu de Ràdio Olot, llavors situada a la plaça del Carme. Després d’unes paraules de Josep Puigbó, el llavors director Antoni Pascual de Fortuny va descobrir la placa en homenatge al físic italià Guglielmo Marconi (1874 – 1937), premi Nobel de física 1909, que va estudiar les aplicacions de les ones electromagnètiques i la seva propagació en l’aire i considerat el pare de la retransmissió sense fils. La placa va ser un obsequi de l’escultora. El 1990 es va traslladar l’emissora a Can Trincheria i el relleu també va ser traslladat. BIBLIOGRAFIA La Garrotxa (Olot) (3 setembre […]

Lluís Hortalà DATA D’INAUGURACIÓ21 d’octubre de 1995 TEMAFormes MATERIAL Ferro MIDES800 x 1600 cm FORMA D’INGRÉS Donació FONT D’INGRÉSRubau-Tarrés, S.A. UBICACIÓ Av. de Sant Jordi , Eixampla Malagrida Es tracta d’un enorme marc rectangular de línies rectes, molt apaisat i de doble llargada que alçària. La part interna del marc no és perpendicular a les cares, sinó que convergeix cap al centre per augmentar, d’aquesta manera, la sensació de perspectiva. Descansa directament sobre la gespa del prat on està ubicat i està pintat de color blau cel. Aquesta obra, inicialment intitulada Olot, formava part del projecte: ciutat, art i cultura, i la seva idea bàsica era veure el paisatge d’Olot des d’un cantó o l’altre del marc. En la seva ubicació definitiva, davant de Can Gou, des d’una banda del marc es pot veure un racó dels paratges de la Moixina i, de l’altra, es veu Olot i Sant Esteve, Sant Francesc i l’horitzó de les muntanyes de l’Alta Garrotxa. Inicialment es preveia fer aquesta obra de ciment pòrtland i amb un banc al davant, però finalment es va fer de metall per donar-li més dignitat. La maqueta del projecte es va fer pública el setembre de 1992 al ple […]

Begoña Uriarte DATA D’INAUGURACIÓ1996 TEMAFormes MATERIAL Pedra MIDES245 x 132 x 35 cm FORMA D’INGRÉS Donació FONT D’INGRÉSI Simposi Inter. d’Escultura UBICACIÓ Prats de la Mandra, Eixample Malagrida L’escultura consta d’un mur de pedra rectangular i en format vertical, enmig del qual s’ha retallat una silueta humana de contorn molt simple. Del punt més alt del cap de la silueta segueix una estreta escletxa vertical que divideix en dues parts el mur. Segons l’artista, la porta és un lloc de pas, un punt de pas entre un espai i un altre. Té un pas permanent, sense obstacles ni traves, que es pot travessar. Només cal desitjar-ho. Té simbolitzat el perfil humà perquè justament va adreçat a totes les persones que estiguin disposades a franquejar espais i superar els obstacles interiors, creats, la majoria de vegades per ells mateixos, i poder arribar, d’aquesta manera, a ser un ser més ric i suposadament més complet. El monument és un dels treballs que es realitzaren durant la setmana del I Simposi Internacional d’Escultura que es va celebrar a Olot l’estiu de 1986. Aquest Fòrum va ser una de les accions organitzades per la Fundació Pública recentment creada i destinada a tenir cura de […]