Plàcida

Joan Ferrés Curós DATA D’INAUGURACIÓ 16 de juny de 1989 TEMA Persones MATERIAL Bronze MIDES 93 x 65 x 85 cm FORMA D’INGRÉS Donació FONT D’INGRÉS Banca Catalana UBICACIÓ Plaça del Mig, Nucli Antic Es tracta de la representació d’una noia nua asseguda i amb els cabells fins a les espatlles. Té la cama dreta doblegada al davant i recolza els braços plegats sobre aquest genoll. El títol de l’obra fa referència precisament a la sensació de placidesa que desprèn aquesta figura, alhora que sembla tenir els pensaments ocupats en algun tema que li confegeix una dolça serenitat. L’obra de Joan Ferrés aplega peces d’exposició que es distingeixen, tret d’alguns treballs més estilitzats, per la rotunditat de formes i l’expressió contundent i massissa. Plàcida és un bon exemple per il·lustrar aquestes característiques personals de l’escultor, sobretot pel que fa als seus nus harmònics, com s’hi referia Joan Basté. Són formes que pesen, dures, i en aquesta densitat es fa palesa la perseverança, la força de voluntat i l’esforç de superació constant de l’escultor. El monument es va inaugurar el 16 de juny de 1989 cedit per l’entitat Banca Catalana, que va fer l’encàrrec a Joan Ferrés, i coincidint amb el […]

Llegir més
Porta

Begoña Uriarte DATA D’INAUGURACIÓ1996 TEMAFormes MATERIAL Pedra MIDES245 x 132 x 35 cm FORMA D’INGRÉS Donació FONT D’INGRÉSI Simposi Inter. d’Escultura UBICACIÓ Prats de la Mandra, Eixample Malagrida L’escultura consta d’un mur de pedra rectangular i en format vertical, enmig del qual s’ha retallat una silueta humana de contorn molt simple. Del punt més alt del cap de la silueta segueix una estreta escletxa vertical que divideix en dues parts el mur. Segons l’artista, la porta és un lloc de pas, un punt de pas entre un espai i un altre. Té un pas permanent, sense obstacles ni traves, que es pot travessar. Només cal desitjar-ho. Té simbolitzat el perfil humà perquè justament va adreçat a totes les persones que estiguin disposades a franquejar espais i superar els obstacles interiors, creats, la majoria de vegades per ells mateixos, i poder arribar, d’aquesta manera, a ser un ser més ric i suposadament més complet. El monument és un dels treballs que es realitzaren durant la setmana del I Simposi Internacional d’Escultura que es va celebrar a Olot l’estiu de 1986. Aquest Fòrum va ser una de les accions organitzades per la Fundació Pública recentment creada i destinada a tenir cura de […]

Llegir més
Portal volcànic

Josep Guinovart Bertran DATA D’INAUGURACIÓ 19 d’octubre de 1996 TEMA Formes MATERIAL Ferro MIDES 15 m FORMA D’INGRÉS Adquisició FONT D’INGRÉS Ambientalia S.A. & Blas Moreno S.L. UBICACIÓ Rotonda de la Solfa, Sant Roc La composició d’aquesta escultura ens recorda una enorme balança formada per una columna central més gruixuda a la base i progressivament  més prima a dalt. La columna sosté una planxa de ferro plana, doblada en forma semicircular, dels extrems de la qual pengen dos cons volcànics construïts també en ferro. Un està pintat de color verd i l’altra taronja. Recolzades a la part superior de la planxa de ferro hi veiem unes lletres d’acer inoxidable que formen la paraula OLOT. Es tracta d’una escultura dedicada a Olot, en la qual es representa un dels elements més característics i representatius de la ciutat: els volcans. La composició inclou també el nom de la ciutat que corona el conjunt. En principi es titulava Al·legoria d’Olot, però finalment es va reconvertir en Portal volcànic. Es va inaugurar, en presència de les autoritats, l’equip de govern, l’exalcaldable Pere Macias i la llavors alcaldessa Isabel Brusossa, el dia 19 d’octubre de 1996. El projecte va ser possible mercès a la col·laboració […]

Llegir més
Ràdio Olot

Rosa Serra Puigvert DATA D’INAUGURACIÓ23 de setembre de 2001 TEMAFormes MATERIAL Bronze MIDES163 x 132 x 24 cm FORMA D’INGRÉS Donació FONT D’INGRÉSSimón UBICACIÓ Plaça del Mig, Nucli Antic L’escultura és un  homenatge a l’emissora i a la radiofonia. Representa un micròfon envoltat de les ones hertzianes. La mateixa escultura va servir de model, en petit, per als premis que es van lliurar als fundadors de la ràdio, als directors i a les autoritats que van col·laborar en aquest aniversari. Aquí l’escultora, com també fa en el monument a Miquel Martí i Pol, utilitza per a la composició elements característics del tema, als quals atorga categoria de símbol. Es va inaugurar el 23 de setembre dins els actes de celebració dels 50 anys de l’emissora, que entrà en funcionament el 8 de setembre de 1951. A l’acte, presidit per  Jordi Pujol, llavors president de la Generalitat de Catalunya, hi assistiren Lluís Sacrest, alcalde d’Olot; Miquel Noguer, president del Consell Comarcal; Bartomeu Espadaler, conseller delegat d’Ona Catalana, i altres directius de l’emissora que acompanyaren l’escultora. L’obra va ser costejada per l’empresa de material elèctric Simón. BIBLIOGRAFIA La Garrotxa (Olot)núm 1117 (27 setembre 2001) portada i p.10. CUÉLLAR, A. Ràdio Olot, 50 […]

Llegir més
Ressò del Pirineu

Jaume Lloret Sidera DATA D’INAUGURACIÓ Primavera de 1995 TEMA Homenatge MATERIAL Pedra MIDES 218 x 120 x 115 cm FORMA D’INGRÉS Donació FONT D’INGRÉS Els Picariques & Jaume Lloret Sidera UBICACIÓ Parc dels ocells, Les Tries – Les Mates L’escultura consta d’un bloc de pedra vermellosa que conserva en gran part la seva forma natural. Té gravades, al davant, una tela sobre la qual descansa un violoncel. Més a la dreta hi veiem l’arquet i una partitura amb la primera línia d’un pentagrama i unes notes. A la part del darrere hi  ha el relleu de l’església de Sant Martí del Canigó. Es tracta d’una escultura realitzada en homenatge a Pau Casals (El Vendrell 1876 – Puerto Rico 1973), compositor i violoncel·lista, fundador de l’Ecole Normale de Musique de París, fundador a Barcelona de l’Orquestra Pau Casals, ambaixador per la pau de l’ ONU, que va compondre l’Himne de les Nacions Unides. Cedida per l’autor conjuntament amb l’Associació Cultural Els Picariques a la ciutat d’Olot, el 1995. INSCRIPCIONS Inclou les inscripcions següents: “A Pau Casals / 1876-1973” “El cant dels ocells” (sobre la partitura) i “Sant Martí del Canigó” (sota l’església). Al darrere de la peanya hi ha una placa […]

Llegir més
Sense lluna (Passejant)

Anna Manel·la DATA D’INAUGURACIÓ2 d’agost de 1994 TEMAPersones MATERIAL Bronze MIDES133 x 37 x 23 cm FORMA D’INGRÉSEncàrrec FONT D’INGRÉSAjuntament d’Olot UBICACIÓ Cantonada carrer Sant Tomàs, Nucli Antic Representa la figura estilitzada d’un nen d’uns set o vuit anys, que du bata de col·legial i pantalons curts. Té les mans agafades al darrere i la cara dirigida cap al cel, on sembla buscar alguna cosa. L’obra s’inscriu totalment dins els paràmetres estètics que defineixen la iconografia d’Anna Manel·la: austera, fràgil, nostàlgica, reflexiva i espiritual. A vegades també es presenta enigmàtica i angoixant.  Són aspectes reflectits amb intensitat poètica tant a l’obra pictòrica com escultòrica d’Anna Manel·la i, de fet, en tenim exemples en el mateix dibuix. En el repertori d’Anna Manel·la  sovintegen figures nostàlgiques, a voltes míseres. A partir dels anys noranta en modelarà unes de molt característiques, de gest abatut i braços caiguts que amb aquest estat d’ànim introdueixen una certa reflexió existencialista. D’altres, com en el cas que ens ocupa, és la mirada dirigida cap a un cel inexistent la que ens omple d’enigmes i ens fa sentir impotents davant els misteris de la vida. El tractament que dóna a aquests personatges és auster, quasi podríem parlar de […]

Llegir més
Tornaboda | El passant dels borratxos

Ignasi Buxó Gou DATA D’INAUGURACIÓ 1 d’octubre de 1994 TEMA Persones MATERIAL Bronze MIDES 69 x 100 cm FORMA D’INGRÉS Adquisició FONT D’INGRÉS AAVV Barri Sant Miquel UBICACIÓ Carrer Ignasi Buxó i Gou, Batet – Les Fonts – Benavent El monument consta d’una estructura de pedra artificial combinada amb un curiós fragment de basalt, sobre un sòcol de 30 cm, que funciona com a suport i teló de fons de l’exemplar en bronze del relleu intitulat La tornaboda o El passant dels borratxos, obra d’Ignasi Buxó. En aquest relleu de forma ovalada es representa una comitiva de gent, molts amb barretines i alguns mulats que tornen de la tornaboda de Sant Miquel del Mont. Alguns d’ells porten torxes enceses i cistells amb menjar. Al davant de tots, que correspon al fons del relleu, hi va una colla de músics als quals segueix un penoner i a aquest, la resta del grup. “El relleu -diu Pere Masmitjà- té una fantasia animada que no es pot improvisar ni hauria de sortir bé si el caràcter de l’artista no hi acompanyés”, en referència a les expressions dels rostres dels protagonistes, així com també als dels animals en la línia característica de les figures […]

Llegir més
Tors alat

Rosa Serra Puigvert DATA D’INAUGURACIÓ11 d’octubre de 1986 TEMAPersones MATERIAL Resina MIDES115 x 56 x 40 cm FORMA D’INGRÉS Donació FONT D’INGRÉS Rosa Serra Puigvert UBICACIÓ Plaça del Dr. Marcillo, Nucli Antic Tors femení sense cap i tallat per la part inferior quasi a nivell dels genolls. Conserva els avantbraços orientats cap a darrere i convertits, mitjançant uns plans, en una mena d’ales. La figura està treballada, en la línia personal de l’escultora, a base de volums arrodonits en algunes parts i més carrats en altres zones. Resulta més simple i sintètica en algunes zones i amb més detalls anatòmics en altres. D’altra banda, alguns elements del cos fins i tot han estat suprimits. Les proporcions es desequilibren i tendeixen a posar en relleu la feminitat i sensualitat de la figura que resta sospesa en un moment estàtic, irreal i enigmàtic. L’escultura, que pesa uns 200 kg, va ser donada per l’artista després de l’arranjament dels jardins de la zona per part dels alumnes de l’Escola d’Adults. A l’acte inaugural hi foren presents, a més de l’autora, el llavors alcalde Pere Macias, el vicepresident primer del Parlament Arcadi Calzada i Anna Cros de l’Escola d’Adults, entre d’altres. BIBLIOGRAFIA Diari de […]

Llegir més
Vitris

Domènec Fita Molat DATA D’INAUGURACIÓ22 de de setembre de 1990 TEMAFormes MATERIAL Vidre MIDES640 cm FORMA D’INGRÉS Donació FONT D’INGRÉSIAMPSA UBICACIÓ Plaça Santa Magdalena, Mas Bernat – Sant Cristòfol Sobre una peana de formigó s’alça una columna prismàtica d’arestes metàl·liques i vidres de colors i, a sobre, hi ha situat un cos polièdric irregular també del mateix material. El vidre de fons que cobreix les cares del monument és de color blanc amb dibuixos geomètrics de colors primaris que recorden el treball de les vidrieres enplomades, tècnica a la qual Fita es va dedicar anys enrere, sobretot en obra de temàtica religiosa. L’escultura presenta la particularitat de ser lluminosa i molt espectacular pels vitralls de color que porta incorporats. Tal com l’autor argumenta, està inspirada en les columnes basàltiques que es poden veure a la zona per, d’aquesta manera, deixar constància dels fenòmens vulcanològics que antigament tingueren lloc a Olot i que també es poden veure a les vores del riu Fluvià (precisament en trobem un exemple en el tram proper al pont de Santa Magdalena). El cos volumètric superior també podria representar una bomba volcànica o un altre element relacionat igualment amb els mateixos fenòmens geològics.   Aquesta escultura es […]

Llegir més
Vol de pau

Miquel Fluvià Font DATA D’INAUGURACIÓ 1986 TEMA Animals MATERIAL Pedra MIDES 220 x 120 x 75 cm FORMA D’INGRÉS Donació FONT D’INGRÉS I Simposi Inter. d’Escultura UBICACIÓ Plaça Rosella, Bonavista Un gros bloc de pedra sense desbastar que porta gravada en una de les cares la silueta d’un ocell. És un colom molt esquematitzat i molt més polit que la resta del bloc de pedra. Du una branqueta a la boca. L’ocell, està realitzat en relleu sobre la pedra, amb un treball acurat a la zona del colom per deixar una textura més rugosa al seu entorn i remarcar el contrast entre ordre i desordre, guerra i pau: a cops de punxó demanant la pau. Es tracta d’una escultura realitzada dins el marc del I Simposi Internacional d’Escultura celebrat a Olot el 1986, a través del qual es va poder veure el treball de l’escultor, des del moment en què disposa de la pedra sortida de la pedrera fins a la col·locació de l’obra en l’indret adequat . “El que he volgut materialitzar –explica Fluvià- amb la meva obra ha estat la plasmació plàstica d’una de les coses de les quals està més mancada aquesta societat en què vivim, potser […]

Llegir més
Torna a l'inici