Quim Domene Berga DATA D’INAUGURACIÓ2000 TEMAFormes MATERIAL Ferro MIDES239 x 888 cm FORMA D’INGRÉSEncàrrec FONT D’INGRÉSAjuntament d’Olot UBICACIÓ Plaça Campdenmàs , Nucli Antic Es tracta d’una escultura funcional que fa alhora de barana de la placeta on està instal·lada. Està feta amb planxa de ferro corten i formada per nou rectangles verticals alineats i separats, però, per una petita escletxa. Cadascun dels rectangles té una forma retallada a mode de silueta. El primer rectangle té retallat mig cos d’un gos que persegueix un ós i la inscripció següent: “Carrer de la Baixa / Quim Gallart arquitecte / Quim Domene escultor”. El segon rectangle té retallades les cames d’un nen que juga amb una pilota de futbol i la paraula “Esglaiers”.  Al tercer rectangle hi ha retallada la cama d’una dona que porta una bossa i “carrer Alt del Tura” i en el quart hi veiem la cama d’un home amb un paraigües  i “plaça de”.  En el cinquè rectangle hi figuren les cames d’una nena que juga amb una rutlla i la paraula “Campdenmàs” que completa la inscripció anterior. També hi ha una espiral retallada. El sisè rectangle du retallada una vistosa faldilla estampada amb un peu i la rodeta […]

Leonci Quera Tisner DATA D’INAUGURACIÓ 1982 TEMA Formes MATERIAL Ferro MIDES 240 x 72,5 x 175 cm FORMA D’INGRÉS Adquisició FONT D’INGRÉS Ajuntament d’Olot UBICACIÓ Av. de Múrcia, Eixampla Malagrida Composició feta amb planxa de ferro a base de plans o formes geomètriques soldats entre si i orientats en diverses direccions. L’efecte d’acotar l’espai, d’encerclar-lo o d’encaminar-lo és present en obres com aquesta realitzades per Leonci Quera a partir dels anys seixanta. Es tracta d’obres realitzades en planxa de ferro, dins el concepte d’organització del buit i amb la presa de consciència de l’espai com a subjecte. Amb la utilització de la planxa metàl·lica, el concepte escultòric s’inverteix; l’element matèric perd consistència, perd gruix i esdevé el marc que delimita i insinua l’autèntic volum que és l’espai. En l’escultura de Quera –diu el crític Àngel Crespo en referència a les obres en planxa- hi ha fins i tot una riquesa lírica que ens parla d’una raó emocionada més que d’una emoció racionalitzada. Les planxes de ferro que les componen reflecteixen en les arestes, abans que l’abstracció, les pulsacions del seu realitzador. Davant de les darreres obres de Quera no es pot pensar en un racionalisme que es té a si […]

Leonci Quera Tisner DATA D’INAUGURACIÓ 1982 TEMA Formes MATERIAL Ferro MIDES 245 x 158 x 54,5 cm FORMA D’INGRÉS Adquisició FONT D’INGRÉS Ajuntament d’Olot UBICACIÓ Rotonda mas el Cassés, Pla de Dalt Composició feta amb planxa de ferro a base de plans o formes geomètriques soldats entre si i orientats en diverses direccions. L’efecte d’acotar l’espai, d’encerclar-lo o d’encaminar-lo és present en obres com aquesta realitzades per Leonci Quera a partir dels anys seixanta. Es tracta d’obres realitzades en planxa de ferro, dins el concepte d’organització del buit i amb la presa de consciència de l’espai com a subjecte. Amb la utilització de la planxa metàl·lica, el concepte escultòric s’inverteix; l’element matèric perd consistència, perd gruix i esdevé el marc que delimita i insinua l’autèntic volum que és l’espai. En l’escultura de Quera –diu el crític Àngel Crespo en referència a les obres en planxa- hi ha fins i tot una riquesa lírica que ens parla d’una raó emocionada més que d’una emoció racionalitzada. Les planxes de ferro que les componen reflecteixen en les arestes, abans que l’abstracció, les pulsacions del seu realitzador. Davant de les darreres obres de Quera no es pot pensar en un racionalisme que es té […]

Leonci Quera Tisner DATA D’INAUGURACIÓ1969 TEMAFormes MATERIAL Ferro MIDES233 x 132 x 132 cm FORMA D’INGRÉSAdquisició FONT D’INGRÉSAjuntament d’Olot UBICACIÓ Plaça Balmes, Plaça Balmes Composició feta amb planxa de ferro a base de plans o formes geomètriques soldats entre si i orientats seguint diferents direccions. L’efecte d’acotar l’espai, d’encerclar-lo o d’encaminar-lo serà present en  obres com aquesta realitzades per Leonci Quera a partir dels anys seixanta. Són obres fetes en planxa de ferro, dins el concepte d’organització del buit i amb la presa de consciència de l’espai com a subjecte. Amb la utilització de la planxa metàl·lica, el concepte escultòric s’inverteix; l’element matèric perd consistència, perd gruix i esdevé el marc que delimita i insinua l’autèntic volum que és l’espai. En l’escultura de Quera –diu el crític Àngel Crespo en referència a les obres en planxa- hi ha fins i tot una riquesa lírica que ens parla d’una raó emocionada més que d’una emoció racionalitzada. Les planxes de ferro que les componen reflecteixen en les arestes, abans que l’abstracció, les pulsacions del seu realitzador. Davant de les darreres obres de Quera no es pot pensar en un racionalisme que es té a si mateix per objecte, sinó en una esquematització […]

Josep M. Ferrer i Sandra Roura DATA D’INAUGURACIÓ28 de gener de 1993 TEMA Homenatge MATERIAL Ferro MIDES172 x 100 x 90 cm FORMA D’INGRÉSAdquisició FONT D’INGRÉSAjuntament d’Olot UBICACIÓ Jardins de la Rosaleda, Pequín Consta d’un fragment de columna basàltica dreta que té adossada en un lateral i en sentit perpendicular una planxa de ferro en la qual hi ha gravat, en sentit vertical i de dalt a baix : “En homenatge a la poetessa M. Concepció Carreras”. També hi ha retallada, a la part superior, la silueta d’una noia ballant. Es tracta d’una escultura realitzada dins els actes de commemoració del centenari del naixement de la poetessa M. Concepció Carreras i Pau (Olot, 1893 – 1961), organitzats per l’associació feminista Alba. Es va inaugurar el 28 de gener de 1993 gràcies a la col·laboració de la família Carreras Borràs. El monòlit està realitzat per Josep M. Ferrer i Sandra Roura, alumnes d’escultura de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics d’Olot. En el discurs inaugural, el llavors alcalde Pere Macias va destacar la importància de l’obra de la poetessa homenatjada i l’esforç de l’organització per preparar tot el seguit d’actes del programa. El mateix dia, al Teatre Principal, tingué lloc un […]

Lluís Hortalà DATA D’INAUGURACIÓ21 d’octubre de 1995 TEMAFormes MATERIAL Ferro MIDES800 x 1600 cm FORMA D’INGRÉS Donació FONT D’INGRÉSRubau-Tarrés, S.A. UBICACIÓ Av. de Sant Jordi , Eixampla Malagrida Es tracta d’un enorme marc rectangular de línies rectes, molt apaisat i de doble llargada que alçària. La part interna del marc no és perpendicular a les cares, sinó que convergeix cap al centre per augmentar, d’aquesta manera, la sensació de perspectiva. Descansa directament sobre la gespa del prat on està ubicat i està pintat de color blau cel. Aquesta obra, inicialment intitulada Olot, formava part del projecte: ciutat, art i cultura, i la seva idea bàsica era veure el paisatge d’Olot des d’un cantó o l’altre del marc. En la seva ubicació definitiva, davant de Can Gou, des d’una banda del marc es pot veure un racó dels paratges de la Moixina i, de l’altra, es veu Olot i Sant Esteve, Sant Francesc i l’horitzó de les muntanyes de l’Alta Garrotxa. Inicialment es preveia fer aquesta obra de ciment pòrtland i amb un banc al davant, però finalment es va fer de metall per donar-li més dignitat. La maqueta del projecte es va fer pública el setembre de 1992 al ple […]

Josep Guinovart Bertran DATA D’INAUGURACIÓ 19 d’octubre de 1996 TEMA Formes MATERIAL Ferro MIDES 15 m FORMA D’INGRÉS Adquisició FONT D’INGRÉS Ambientalia S.A. & Blas Moreno S.L. UBICACIÓ Rotonda de la Solfa, Sant Roc La composició d’aquesta escultura ens recorda una enorme balança formada per una columna central més gruixuda a la base i progressivament  més prima a dalt. La columna sosté una planxa de ferro plana, doblada en forma semicircular, dels extrems de la qual pengen dos cons volcànics construïts també en ferro. Un està pintat de color verd i l’altra taronja. Recolzades a la part superior de la planxa de ferro hi veiem unes lletres d’acer inoxidable que formen la paraula OLOT. Es tracta d’una escultura dedicada a Olot, en la qual es representa un dels elements més característics i representatius de la ciutat: els volcans. La composició inclou també el nom de la ciutat que corona el conjunt. En principi es titulava Al·legoria d’Olot, però finalment es va reconvertir en Portal volcànic. Es va inaugurar, en presència de les autoritats, l’equip de govern, l’exalcaldable Pere Macias i la llavors alcaldessa Isabel Brusossa, el dia 19 d’octubre de 1996. El projecte va ser possible mercès a la col·laboració […]