Plàcida

Joan Ferrés Curós

Es tracta de la representació d’una noia nua asseguda i amb els cabells fins a les espatlles. Té la cama dreta doblegada al davant i recolza els braços plegats sobre aquest genoll. El títol de l’obra fa referència precisament a la sensació de placidesa que desprèn aquesta figura, alhora que sembla tenir els pensaments ocupats en algun tema que li confegeix una dolça serenitat.

L’obra de Joan Ferrés aplega peces d’exposició que es distingeixen, tret d’alguns treballs més estilitzats, per la rotunditat de formes i l’expressió contundent i massissa. Plàcida és un bon exemple per il·lustrar aquestes característiques personals de l’escultor, sobretot pel que fa als seus nus harmònics, com s’hi referia Joan Basté. Són formes que pesen, dures, i en aquesta densitat es fa palesa la perseverança, la força de voluntat i l’esforç de superació constant de l’escultor.

El monument es va inaugurar el 16 de juny de 1989 cedit per l’entitat Banca Catalana, que va fer l’encàrrec a Joan Ferrés, i coincidint amb el final de les obres d’arranjament de la plaça. La fosa de l’escultura s’encomanà a la Casa Barberí d’Olot. El Museu de la Garrotxa conserva dins la seva col·lecció un exemplar en guix d’aquesta obra.

INSCRIPCIONS

A la part posterior inclou una placa amb la inscripció següent: “PLÀCIDA / ESCULTURA ORIGINAL DE / JOAN FERRÉS I CURÓS / CEDIDA PER BANCA CATALANA / A LA CIUTAT D’OLOT / JUNY 1989”.

BIBLIOGRAFIA

La Comarca (Olot) núm. 516 ( 15 juny 1989) p.13 i 17.
La Comarca (Olot) núm. 517 ( 22 juny 1989) p.8.