Després de celebrar-se durant 26 anys de manera ininterrompuda, torna el Cornamusam, més renovat que mai. Un equip joveníssim, disposat a seguir impulsant el festival adaptant-lo al segle XXI, pren el relleu dins l’associació El Til·ler.
Qui és el nou Til·ler?
Som persones joves lligades a la cultura popular, i en especial al món de la música i la dansa d’arrel catalana. Ens considerem els hereus de les persones que als anys 80 i 90 van decidir arrencar grups de folk i dedicar-se a ensenyar a tocar instruments tradicionals o que van fundar esbarts i van començar a impulsar la dansa catalana a les nostres terres, i som aquí per continuar els projectes que ells van començar.
Què us va animar a impulsar aquest projecte?
Anys enrere alguns ja ens havíem plantejat la possibilitat d’entrar a l’organització del festival algun dia. Molts hem participat durant anys en el Cornamusam i podem dir que hem crescut amb el festival. El fet que el festival corregués el risc que no es fes cada any va precipitar que féssim el pas. Formar part d’El Til·ler és molt atractiu perquè ens permet fer un retorn a tot el que ens ha donat, ja no només el Cornamusam, sinó la cultura popular en general, i tenim moltes ganes de fer-hi aportacions interessants.
Com és el fet d’assumir un festival amb tanta història?
És un honor i al mateix temps és un repte enorme, perquè la gent que coneix bé el festival espera que el nivell de les propostes es mantingui, tot i que el context social i econòmic és molt diferent dels inicis. La dificultat de tot plegat s’accentua si considerem que ara mateix l’oferta de festivals és molt extensa i caldrà treballar de valent si volem que el Cornamusam continuï sent un referent. La nostra finalitat i principal motivació és continuar allò que es va començar ara fa unes dècades, i seguir fent girar la roda.
Serà continuista o s’hi notarà una nova personalitat?
Tot i que venim d’allà mateix, formem part d’una nova generació i tindrem maneres de pensar i actuar diferents. La voluntat de fons possiblement sigui la mateixa, però el món ha canviat molt en els últims 25 anys, i cal plantejar-ho tot de manera diferent. Als seus inicis el Cornamusam buscava recuperar el sac de gemecs i donar-lo a conèixer. Actualment això s’ha aconseguit sobradament, i ara el pas següent és popularitzar i normalitzar el sac i, de passada, tota la música d’arrel tradicional. Aconseguir treure’ls l’etiqueta d’antigalla, d’afició minoritària, i fer propostes innovadores, fresques i atractives. Volem posar les bases del Cornamusam del segle XXI.
Teniu la intenció d’impulsar altres activitats?
Si mirem el cognom de l’entitat, veurem que és “Associació de cultura popular de la Garrotxa”. Creiem que El Til·ler no hauria de limitar-se a organitzar activitats dos dies a l’any, sinó que ha de poder fer més aportacions. Tenim previst arrancar nous projectes, i tractar altres aspectes més enllà del musical. A mitjà termini volem començar una iniciativa relacionada amb la documentació i difusió del patrimoni cultural popular, i també ens agradaria poder oferir formació a les escoles.
