“El premi ens el donen a nosaltres cinc, però és un reconeixement a una gran quantitat de persones”
En José, en Juan, en Manuel, en Francisco i en Miguel Ángel Luque Sánchez han estat premiats amb les Ales a la Cultura 2021, un guardó que atorga l’Ajuntament d’Olot per reconèixer la contribució de persones i entitats a algun àmbit cultural.
Què significa per a vosaltres rebre les Ales a la Cultura?
Quan vam saber la notícia vam quedar molt desconcertats, però paral·lelament vam sentir una alegria immensa. El que sí que tenim ben clar és que tot i que el premi ens el donen als cinc germans, que som la cara més visible de la Casa Cultural d’Andalusia, també és un reconeixement al treball incansable d’una gran quantitat de gent: socis, simpatitzants, veïns i antics membres de la junta.
Entre el 1968 i el 1969 arribeu a Olot de Villanueva de Algaidas, Màlaga. Quan us decidiu a participar en la vida cultural olotina?
Va ser cap al 1992, quan una colla d’amics vam tenir la idea d’organitzar una entitat cultural andalusa. La primera activitat que vam fer va ser muntar una caseta a les Festes del Tura del 1993, amb grups de ball, actuacions musicals, un cor i una missa rociera, i vam tenir molt de públic
Aquell èxit us va animar a anar més enllà?
Sí, i també els intercanvis que vam anar fent amb altres cases culturals, que ens van engrescar a seguir treballant en el nostre projecte. El 1994, gràcies a la cessió d’un terreny al barri de Sant Roc per part de l’Ajuntament d’Olot, vam començar a edificar, durant les hores que esgarrapàvem entre tots d’on podíem, el que és la Casa Cultural d’Andalusia actual. Hi vam treballar de valent i, fins i tot, els membres de la junta vam donar com a aval les nostres cases per demanar un crèdit al banc. Finalment, el setembre del 1998 vam inaugurar la primera fase, el pis de dalt per fer-hi espectacles, i el desembre del 2003 vam enllestir la part de baix.
Com aconseguiu que el nom del vostre poble natal sigui el nom del carrer de la vostra entitat?
El 1995 uns quants autocars de Villanueva de Algaidas van venir fins aquí per veure les beceroles del nostre projecte i, l’any següent, els vam tornar la visita amb uns grans acompanyants: la Isabel Brussosa, exalcaldessa de la ciutat, i els cavallets de la faràndula. Com que allà ja hi havia un carrer que portava el nom d’Olot vam pensar que no hi hauria res millor que fer el mateix a la inversa, com una mena d’agermanament.
Quines activitats heu ofert al llarg de la vostra trajectòria?
La nostra entitat sempre ha tingut una doble vessant. D’una banda, donar a conèixer la cultura andalusa, amb les classes de sevillanes i de teatre, amb el cor i amb la missa rociera. D’altra banda, hem tingut la voluntat de participar en diversos actes de la ciutat d’Olot, com la Batalla de les Flors, el Carnaval, l’ofrena de l’11 de Setembre o els estands de la Fira de Sant Lluc.
La relació constant amb les altres entitats de la ciutat també ha estat un dels vostres leitmotivs
Sempre hem pensat que el vincle amb les persones que ens envolten és cabdal, i quan alguna entitat ens ha demanat la col·laboració hem fet els possibles per posar-los-ho fàcil, cedint els nostres espais per a finalitats solidàries i/o culturals, per a reunions de treball, per a determinades classes… Ens agrada obrir les nostres portes i que tothom pugui gaudir del que hem construït amb tant d’esforç i il·lusió.
Després d’una situació cultural tan delicada com la que estem vivint quins reptes de futur us plantegeu?
Sincerament la nostra màxima aspiració és recuperar el que teníem abans. Arran de la pandèmia hem perdut les classes de ball i de teatre i també el cor, i ens encantaria reprendre unes activitats que creaven un caliu impagable. I evidentment volem seguir implicats en les iniciatives que duen a terme les diverses entitats olotines. Creiem que aquest compromís ens ha consolidat en l’àmbit de la cultura i n’estem més que orgullosos.
