“Qui vingui al Sismògraf no cal que noti els canvis del festival, sinó que en gaudeixi i que tingui ganes de tornar-hi”.
En quin moment decidiu que cal que el Sismògraf agafi un nou rumb?
Durant els darrers set anys, el Sismògraf responia a tres lògiques: la de festival, amb suport a les companyies; la de festa, pel públic, i la de fira o mercat, pel sector professional. Era un projecte de país liderat des d’Olot, des del qual hem fet molta feina, aportant eines i dinàmiques al sector de la dansa, tant a escala local com internacional. Però l’aturada del 2020, on ja intuíem que havíem de transformar-nos, ens va portar com a camí lògic a retornar el projecte a la ciutat i a desenvolupar-lo de manera situada i conscient.
El moviment i el paisatge són els dos eixos bàsics d’aquesta nova mirada del festival. Com els fareu interactuar?
Entenem el moviment com a l’exposició del cos a una situació artística, i això pot prendre forma de dansa, de circ, de passejada, d’acció o d’alguna cosa que ho contingui tot o que hibridi llenguatges. I el concepte de paisatge és en el sentit de connectar-nos a allò natural, que en el nostre cas és un paisatge singular. De fet la relació natura-cultura a la nostra ciutat s’ha donat des de temps molt reculats i ara el volem seguir potenciant amb noves mirades, noves preguntes i noves propostes artístiques.
Podem veure, per tota la campanya prèvia, que el color verd ha agafat un gran protagonisme.
Ens ha sabut molt greu abandonar el turquesa tan característic, però es feia necessari explicitar de manera molt visual el canvi d’orientació del festival i per això vam escollir aquest nou color, perquè l’esforç ara serà verd com a sinònim de festival dedicat a la sostenibilitat. Això ho podrem veure amb les propostes artístiques, que responen a reptes socials (migracions, gènere, violències…), ambientals (canvi climàtic, generació d’energia, contaminació…) i relacionals (com els humans ens relacionem amb la resta d’éssers vius del planeta), però també en altres aspectes, com ara minimitzar l’ús d’aparells que consumeixin combustibles fòssils, experimentar amb il·luminacions de baix consum o fer una compra responsable de fungibles.
En aquesta edició aposteu per força companyies internacionals. És diferent la manera de fer de la resta d’Europa que la d’aquí?
Tenim la sort de poder participar en diferents projectes europeus que ens aporten recursos econòmics però també, i sobretot, coneixements i idees. Pel que fa a l’aportació artística i de creativitat, sí que hi ha particularitats, tot i que ens movem en uns paràmetres força comuns i absolutament compartibles.
Malgrat la renovació sí que hi ha coses que continuen com sempre, per exemple l’aposta per oferir alguns dels espectacles de manera gratuïta.
Els espectacles gratuïts també tenen a veure amb els espais que els acullen, i volem que n’hi hagi cada vegada més en indrets més especials. Col·locar propostes artístiques a l’espai públic, sigui urbà o natural, hi garanteix l’accés a molts ciutadans i ciutadanes que potser encara no s’han decidit o no han tingut l’oportunitat de comprar una entrada i seure al Teatre alhora que aporta a tothom una nova mirada d’aquell indret. I sempre posem molt èmfasi en el matí del diumenge al Parc Nou, que és com la cirereta del pastís, sobretot si fa un bon dia.
Definiu el nou Sismògraf com un festival situat i conscient. Com notarà l’espectador aquest canvi?
Qui vingui al Sismògraf no cal que noti els canvis, sinó que gaudeixi de les propostes, que se senti interpel·lat, que se li generin preguntes, que descobreixi nous espais a la ciutat o que en frueixi d’una altra manera, que descobreixi artistes i noves històries, que se li remogui alguna cosa dins la panxa, que se li acudeixin idees i que tingui ganes de tornar!
Quin és el públic que s’interessa pel Sismògraf i què creus que hi busca?
El Sismògraf és un projecte que la ciutat ha fet créixer i que se sent seu. Tothom hi pot trobar alguna cosa i fins i tot hi pot aportar quelcom especial.
