Tot i que la cultura en època de pandèmia no està vivint els seus millors moments, Montserrat Mallol, directora dels Museus d’Olot, la reivindica més que mai per reflexionar, debatre i tenir vincle amb la societat.
Quina és la situació actual dels museus de Catalunya?
Realment és molt preocupant, perquè la davallada de públic ha estat molt forta. Mentre que el 2019 els museus i els equipaments patrimonials de Catalunya van rebre uns 31 milions de visitants, el 2020 no van arribar als 7 milions. Les xifres ens diuen que els que ho han patit més són els grans museus, sobretot els que tenien un percentatge important de visitants turistes.
Els Museus d’Olot segueixen la mateixa tònica o se’n desmarquen?
Òbviament els museus de la nostra ciutat també han patit una pèrdua important de visitants, però, en general, no ha estat tan catastròfica. Són equipaments amb un públic local, de proximitat, que participa de l’oferta d’activitats culturals i educatives que els oferim.
Quants visitants van tenir durant el 2020?
El Museu de la Garrotxa ha patit una davallada de públic del 65 % (de 46.635 visitants el 2019 ha passat a 16.505 el 2020), tot i que també cal dir que el 2019 va ser un any excepcional per dos projectes que van portar moltíssim públic; el Museu dels Volcans, del 74 % (de 19.838 a 5.350, la majoria de visitants són de fora i turistes), i el Museu dels Sants, del 61 % (de 5.592 visitants a 2.213).
Valorar els projectes només en xifres no els acaba desvirtuant?
Sincerament crec que les xifres no són el més important, i fixar-se només en això ha acabat eliminant la valoració cultural de les institucions i les ha convertit en màquines econòmiques que han de ser rendibles, la qual cosa és un gest absolutament pervers del liberalisme. El mercat té les seves normes, i l’art i la cultura són un dret públic i es regeixen per uns altres valors. La rendibilitat d’un museu és cultural.
La COVID-19 pot haver portat nous visitants de proximitat als museus locals?
Penso que les persones que ja anaven als museus hi han seguit anant, però no n’han vingut de noves. Els nostres museus són espais segurs, de calma i de visita i d’activitat tranquil·la, tal com sovint ens comenten els nostres usuaris. En moments de tensió, por i incertesa, els museus són llocs on poder deixar que l’art i la cultura ens emocioni, ens faci reflexionar… En definitiva, que ens faci ser una mica més feliços.
Com us heu hagut d’adaptar a la pandèmia?
Algunes exposicions les hem reprogramat per al 2021. També hem fet activitats a l’exterior, al pati, i a les sales de la permanent del Museu de la Garrotxa o a la sala d’actes. A banda, hi ha exposicions temporals que tenen una visita-reportatge virtual i que, per tant, es poden mirar des de casa, i hem dut a terme tallers en línia.
Què se’n pot treure, de positiu, d’aquesta situació?
Arran de la pandèmia, des dels Museus d’Olot tenim l’oportunitat d’adaptar-nos al nou context i de fer front a un nou paradigma que requereix innovació i diferenciació. Per això estem treballant en un document estratègic centrat en l’educació al llarg de la vida i que considera el museu com un espai en què la pedagogia és la protagonista, un espai socialitzador on compartir experiències vivencials.
La pandèmia trenca o, pel contrari, dona continuïtat a alguns progressos que ja s’estaven fent?
En el camp dels museus i de la cultura en general, la crisi econòmica del 2008 ja va provocar que s’incrementés tot el que són estratègies de participació activa dels públics més propers, i també estratègies de desenvolupament de públics, per aconseguir que aquells que no visitaven mai els museus hi anessin. La COVID-19 ha fet més evident que l’acostament a la comunitat és urgent. I és que els museus només podran ser transformadors a partir de la creació d’aliances amb les escoles, les entitats i els col·lectius de la nostra comunitat.