“Volem exposar la complexitat de la ruralitat amb la literatura per combatre etiquetes i reduccionismes”.
Maria Bohigas Sales és editora i traductora i Roser Vernet Anguera és filòloga. Totes dues són les comissàries del festival MOT 2022.
Com entomeu ser les comissàries d’aquesta edició del MOT centrada en el camp?
Per a nosaltres és tot un repte que, al mateix temps, ens fa molta il·lusió de dur a terme. Com que una [la Maria] viu a la ciutat, a Barcelona, i l’altra [la Roser], al Priorat, en un àmbit rural, des de l’organització es va pensar que totes dues podíem donar una visió complementària i àmplia d’aquest món, perquè hi tenim relació i un gran interès, també a través d’altres projectes que hem compartit.
En general l’àmbit rural ofereix una imatge bucòlica o ens aporta altres significats?
La imatge bucòlica que desperta és perquè se li atribueixen uns valors determinats, uns valors que a la ciutat es troben a faltar, i es tendeix a idealitzar-lo. Però el món rural, malgrat les falses creences que hi puguin haver, no és un espai homogeni, sinó que està fet de realitats molt diverses, i justament per això les mirades que se li adrecen poden ser contraposades. Així doncs, és interessant contribuir a donar a conèixer tota aquesta complexitat també a través de la literatura que en parla, perquè és justament el creuament de mirades allò que fa ric el debat i ajuda a combatre certes etiquetes i els criteris reduccionistes.
Què heu tingut en compte a l’hora de fer la selecció dels autors que vindran al MOT 2022?
Sobretot hem volgut recollir mirades diferents de prop i de lluny, per abordar àmpliament la diversitat que comentàvem. Alguns dels autors viuen la ruralitat des de dins, d’altres des de fora, però hi estan vinculats d’una manera o altra, per origen, per afinitat o per interessos personals i/o laborals. En qualsevol cas, totes les seves aportacions seran interessants per anar forjant aquesta dimensió calidoscòpica que volem donar. A l’hora de fer la tria, per exemple, hem volgut que hi fos representada l’oralitat, perquè la ruralitat no només s’escriu, sinó que la presència de la literatura oral encara hi és viva.
Creieu que la rural és un tipus de literatura que va a l’alça?
Realment, en la literatura, la ruralitat ha estat una temàtica que sempre s’ha tractat. El que sí que és cert és que en els darrers temps, sobretot en el món occidental, s’ha mirat des d’òptiques que responen a contextos actuals —per exemple en relació amb la situació d’emergència climàtica i d’una certa consciència ambientalista—, i això l’ha enriquit i també li ha donat una altra dimensió.
Sí que voleu deixar clar que la ruralitat no és un sinònim de natura.
La natura normalment l’entenem com un espai salvatge on la intervenció humana és quasi inexistent i on encara hi ha uns valors primigenis. En canvi, quan ens referim a la ruralitat, introduïm aquesta complexitat en la qual la presència humana sí que hi és, especialment a través de la pagesia, de l’agricultura, la qual no sempre té una relació harmònica amb la natura, perquè la canvia i la transforma de maneres molt diferents.
Després de vuit edicions el MOT és una activitat plenament consolidada. Com us plantegeu engrescar aquell públic que potser encara es resisteix perquè no coneix gaire els autors ni les seves obres?
A banda de fer-ne difusió a través dels diversos mitjans de comunicació, de les xarxes socials i del boca-orella, pensem que un element que dona molta salut al festival és tot el que s’organitza al seu voltant. Els clubs de lectura per llegir i parlar dels llibres dels autors que vindran, els tallers lligats al MOT INS per als estudiants de secundària i batxillerat, les activitats de les entitats sota el paraigua del +MOT… Tot això és el que fa que el festival sigui tan atractiu, ja que dona la possibilitat de descobrir més veus literàries i també de sumar lectors.
