Debi Cobos i Jordi Serra són els dos integrants de la cia. Voël, que aquest desembre portaran el seu tercer projecte, Nanuq, al Teatre Principal d’Olot.

Es podria dir que l’amistat és el fil conductor de Nanuq, no?

Sí, hem volgut mostrar aquest vincle que hi ha entre dues espècies diverses: els humans i els animals, i, dins del món dels animals, els ossos polars en concret. Perquè són aquests últims els que ajuden els humans a transitar per un ambient que se’ls presenta hostil.

Què tenen d’especial els ossos polars que els hàgiu fet protagonistes de la vostra història?

L’hivern, les boles de neu i, bàsicament, el color blanc ens van motivar a fer aquesta peça, i això ens va portar als ossos polars. I també perquè és una manera de fer-los un homenatge: és una espècie que està en perill d’extinció.

Creieu que els adults ens hauríem de mirar més sovint el món amb els ulls dels infants?

Totalment! Els adults hem perdut la capacitat per sorprendre’ns davant les coses. Ja no esperem amb ànsia si al llarg del dia farem algun descobriment o si coneixerem una persona interessant. Els prejudicis i les obligacions ens ho impedeixen. I també perquè tenim una mirada massa capitalista del món i no actuem de manera global ni tenim en compte els valors.

Quin llenguatge del circ podrem trobar en aquesta obra?

Principalment el quadrant rus i la bola d’equilibri a duo, que és una tècnica que hem desenvolupat nosaltres —la incorporació del duo a la bola—, i que som els únics a escala estatal que les fem. També hi haurà portés amb moviment, una dansa del lleó, titelles És una peça on es barregen moltes  disciplines.

La cia. Voël sou dos components, que us definiu com a persones molt diferents. Com us complementeu, però, a l’hora de crear?

Sí, és veritat que tenim personalitats molt diverses. Combinem l’obsessió fins que les coses que tenim en ment acaben essent una realitat (en Jordi) amb la part més volàtil i imaginativa i de posar paraules a les idees (la Debi). El que és cert és que quan comencem una creació tenim un nexe d’unió molt fort i treballem de manera conjunta en tot el procés.

Quin ha estat tot el procés de gestació de Nanuq, el vostre tercer projecte?

El desembre del 2022 vam posar-nos a construir les màscares per a l’espectacle. Estan fetes de cartró pedra i en tenim la casa plena, perquè sempre s’han de fer moltes proves d’assaig i error fins que no surt la definitiva. A més ens vam adonar que fer-les a l’hivern ens facilitava molt les coses, perquè s’assecaven millor. Quan vam tenir tots els elements enllestits vam actuar en mostres obertes, i això ens va ajudar a perfeccionar la trama de l’obra.

De quina manera la voleu fer créixer?

Fins ara hem passat per festivals importants, com el Temporada Alta, elPetit i el Grec, i també hem estat fent residències a Torelló, Lloret, Olot, Nyon, Girona Pel que fa al futur, estem molt engrescats perquè Nanuq tindrà bastanta projecció: hem entrat dins el catàleg de Circo a Escena, que és un circuit artístic, i ens han ofert una programació nacional i estem acabant de tancar les funcions per al 2025 i 2026 tant a Catalunya com a escala estatal. També ens estan sortint actuacions a l’estranger, però aquests casos sempre els hem de valorar molt bé, ja que hi ha una part de l’escenografia que no es pot transportar i s’ha de construir in situ cada vegada.

Com veieu la situació de les arts escèniques?

El que es constata és que no es fan polítiques culturals que tinguin una projecció a llarg termini ni amb cap visió estratègica. Surt molta gent preparada de les diverses escoles artístiques, però amb el circuit actual és molt difícil que puguin entrar en aquest món i viure’n. Les arts escèniques no estan passant un bon moment, i el circ encara menys. Sí que és cert que cada vegada té més reconeixement per part del públic, però per exemple hi ha molts premis, com els Butaca o els Max, que no l’inclouen com una categoria específica.