Amb 85 anys d’història, el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca (PEHOC) és una de les entitats més antigues d’Olot. Jesús Gutiérrez, és el seu director.
Quina és la raó de ser del PEHOC avui en dia?
El Patronat és una entitat que ha crescut i que continua creixent, en nombre d’associats i en presència a la ciutat i, especialment, a la comarca. Som un centre d’estudis i, alhora, un centre que es preocupa per la divulgació i la reflexió. Estimulem la recerca més especialitzada i proposem temes de debat i reflexió per al coneixement i la participació. Impulsem la publicació dels treballs més recents sobre la comarca a través dels Annals del Patronat, convertit en aparadors de la investigació històrica i social i fomentem la recerca de base organitzant els Premis a Treballs de Recerca de Batxillerat i a Projectes Finals de Cicles Formatius. La nostra raó de ser? Participar i fer participar de la vida cultural, col·lectiva, social, ciutadana i comarcal amb la idea que això ens farà millors i ens permetrà millorar el nostre model de vida general.
Una de les principals activitats que organitzeu és el cicle de xerrades. Amb quins objectius el programeu?
De fa 12 anys que organitzem els nostres cicles anuals. A diferència d’altres entitats, els cicles que organitzem tenen una unitat temàtica. Tractem sobre la realitat comarcal; sobre els grans reptes per al segle XXI; sobre les relacions Catalunya-Espanya; sobre els motius de la crisi que hem viscut, etc , i els tractem des de totes les perspectives possibles, amb els millors especialistes i amb la millor de les nostres voluntats de poder oferir a la ciutat i la comarca aquests temes de debat, de pensament, de coneixement. L’objectiu, però, és fer possible que qui vulgui pugui escoltar i compartir algunes de les exposicions i argumentacions més brillants que es poden articular a Catalunya en aquests moments. Actualment fem les xerrades a l’Orfeó Popular, sempre en el segon divendres de cada mes (si no coincideix amb festiu) i a les 19 h. Les sessions sempre han estat obertes. És la nostra manera de revertir a la ciutat i la comarca molts dels recursos que podem obtenir.
Anualment convoqueu els Premis Jordi Pujiula i Salvador Reixach per als treballs de recerca de batxillerat i cicles formatius. Com valoreu aquesta iniciativa i els treballs que es presenten?
Vam començar fa 18 anys amb els Premis Salvador Reixach, a Santa Pau. Des de fa 7, els vam desdoblar per a atorgar als Premis Jordi Pujiula els continguts més científics, tecnològics i de ciències naturals. Els àmbits socials, humanístics i artístics continuen estant vinculats als Salvador Reixach. Al començament eren per a Treballs de Recerca de Batxillerat.
Des de fa 3 cursos ham assumit els Projectes Finals de Cicles Formatius. Igualem, doncs, el Batxillerat a la Formació Professional. Som l’única comarca que potencia la recerca de base amb aquest convenciment que, tot s’ha de dir, és compartit per una vintena d’empreses i patrocinadors que participen dels Premis donant-nos el suport econòmic necessari per a que puguin tenir la demanda que tenen.
La valoració no pot ser més alta i positiva . Aquest darrer curs, per posar un exemple, ham participat 96 alumnes entre un premi i un altre. És una xifra espectacular. I, contra el que pugui semblar, en els darrers anys hem detectat un increment dels treballs i projectes de continguts socials: des de recerques de memòria històrica (que ens han permès recuperar personatges i fets poc coneguts) fins a propostes d’emprenedoria i cooperació molt interessants i complexes. Això ens dóna una idea de l’alta qualitat de l’ensenyament públic de què disposem a la comarca. Un altre motiu de satisfacció a compartir entre tots…
Què penses que s’hauria de fer a Olot i a la comarca quant a estudis històrics?
És complicat concretar. Hi ha, però, casos que brillen de forma especial: la programació variada i diversa, però d’un nivell molt destacable de Can Trona, a la Vall d’en Bas, crec que hauria de ser estudiat i es podria convertir en referent per a molts altres pobles. A Olot tenim estructures i instal·lacions que no actuen com el que crec que haurien de ser: centres de creació i potenciació de la recerca. Aquesta manca de capacitat i dinamisme l’hem d’intentar cobrir algunes entitats mancades, per lògica, de les possibilitats materials i humanes. Nosaltres hem manifestat sempre la nostra disposició a col·laborar, impulsar, compartir i divulgar les propostes que van en aquest camí d’enriquir el coneixement de la nostra realitat i la nostra història: actualment estem entre les entitats organitzadores dels 80 anys de la Retirada (el febrer del 2019), amb actes a Olot i a Camprodon; dels actes d’homenatge a en Cisquet, en Francesc Serrat, un maqui d’Olot; en els 125 anys del Centre Obrer (previstos per al juny del 2019); un projecte de recerca sobre la cultura de l’aigua a la Vall d’en Bas, entre d’altres.
Com et sembla que serà, o que hauria de ser, aquesta entitat d’aquí deu o vint anys?
Aquest proper any, precisament, i en compliment dels estatuts de l’entitat es produirà el canvi de Junta. De manera que hauran de ser els nous membres de l’equip rector que hauran de definir les línies d’acció de l’entitat. Jo, per la meva part, me la imagino una entitat oberta, com fins ara, amb una presència creixent a la ciutat i a la comarca, un referent de qualitat, capaç d’organitzar els cicles anuals, de publicar els Annals del Patronat cada any, d’organitzar activitats per als associats, obertes a totes les persones que tenen sensibilitat pels temes culturals, com les visites que hem fet a Ripoll, a Figueres, a Besalú, a Banyoles o al cementiri d’Olot, per posar alguns exemples. Però també capaç de posar-se d’acord amb d’altres entitats socials i culturals per a potenciar la vida ciutadana de la Garrotxa i d’Olot. Una entitat capaç d’organitzar un curs d’estiu amb els millors professors universitaris especialistes, un autèntic luxe per a Olot que, recordem-ho no disposa d’estudis superiors. Fa deu anys l’entitat tot just arribava als seixanta associats. Actualment ja en som dos cents. Aquest crec que és el camí. Tot i que, com he dit, els responsables seran uns altres i ells han de definir les grans línies d’una entitat que ja té 85 anys de vida.
Una entitat d’estudis històrics que organitza xerrades sobre el futur. La perspectiva històrica és clau per afrontar els nous temps?
És evident que sí. El coneixement històric ens permetrà gestionar millor el present i poder preveure i organitzar millor també el nostre futur immediat i a mitjà termini. La ignorància de la nostra Història ens porta, inevitablement, a repetir un i altre cop els mateixos errors.