Aguilar, Mayans i Vilanova són les autores d’E&E, un llibre de brodats inspirats en la poesia d’Emily Brontë i d’Emily Dickinson.

Brodats amb fragments de l’obra d’Emily Brontë i Emily Dickinson. Com sorgeix aquesta idea tan innovadora?

RV: La idea sorgeix de cop, inesperadament. És el resultat de creuar-se dos centres d’interès amb els quals estava treballant en aquell moment: per una banda, la descoberta de Josefa Tolrà i brodadores americanes, i, per l’altra, la lectura exhaustiva que estava fent de les dues escriptores per tal de muntar l’espectacle teatral amb el nom E&E, que es va estrenar a Girona i on, també, col·laborava l’Helena. Els vaig parlar de la proposta i ens hi vam engrescar.

Quin ha estat el vostre mètode de treball?

CM: Ens trobàvem de tant en tant. En aquestes trobades es decidia el text o el tema que volíem brodar i ens repartíem la feina. Cada una ha brodat allò que ha volgut, que la motivava més o bé que creia que hi tenia més traça per executar la idea prevista.

Quines han estat les vostres premisses bàsiques, allò que voleu que quedi clar als lectors quan tinguin l’obra a les mans?

HA: En primer lloc, la capacitat expressiva del brodat, treure’l de la visió reduccionista on encara ara, malauradament, es troba i utilitzar-lo en altres àmbits com és la il·lustració. Al nostre llibre utilitzem el brodat de manera creativa per il·lustrar la poesia d’aquestes dues grans escriptores.

RV: I, en segon lloc, l’atreviment de connectar dues escriptores que no només tenen en comú el nom, sinó també el seu compromís amb el món, amb la humanitat, amb la societat, amb la natura, amb el pensament polític i universal.

Quin tipus de fil heu usat per als brodats?

CM: Per aquelles coses de la vida, a casa tenim un petit “tresor” de fils antics que tenen uns colors preciosos que ja no es troben. Hem brodat amb aquests fils i amb d’altres d’actuals de diferent composició: cotó, seda i acrílic.

HA: Jo també he brodat amb cabells. Una estat una experiència preciosa!

En paral·lel es podrà visitar una exposició amb els brodats originals.

RV: Sí, hem pensat que seria interessant que es poguessin veure les peces al natural: els colors, les dimensions… Així que, gràcies a la col·laboració dels Museus d’Olot, podrem exhibir-los algunes setmanes.

HA: També ens va agradar molt el fet que poguessin estar exposats a dins d’una casa perquè, de fet, és el lloc on les dones hem brodat sempre: a dins la llar.

Havíeu tingut experiències prèvies amb el brodat?

CM: La meva experiència amb el brodat és de fa molts anys. Vaig començar a brodar als sis anys. M’entusiasmava aprendre punts nous, triar el color dels fils i, sobretot, contemplar com em quedava. Podria dir que no he deixat mai de fer- ho, tot i que no he brodat regularment fins que aquest projecte m’hi ha tornat a enganxar de debò, buscant nous punts, noves tècniques i fent i desfent fins que el brodat em quedava com volia.

RV: A les monges ja ens ensenyaven a brodar. Més endavant, sargia mitjons. De fet, fer un bon sargit o saber cosir bé una sutura ja era molt creatiu! Però brodar amb aquesta altra dimensió no és fins ara, amb aquest projecte, i també amb una obra que al 2023 vaig presentar i que va ser seleccionada a Saragossa, a l’Hilaku, que és una mostra internacional d’art tèxtil.

HA: De petita sempre havia fet cosetes amb punt de creu, però quan entro més de ple en el brodat és quan descobreixo la joieria victoriana i totes les filigranes que feien brodant amb cabells. Això em crida molt l’atenció i em motiva per incorporar-ho a la sèrie de fotografies que vaig fer sobre les Brontë. Evidentment també hi ha tot el que la meva mare m’ha ensenyat i que he afegit als meus brodats.

Amb quines paraules definiríeu el vostre projecte?

Les tres pensem que és innovador, original i rigorós.