Des del 1991, l’associació olotina El Til·ler organitza el Cornamusam.
El Til·ler és una entitat formada per joves músics i balladors, tots ells connectats a la cultura popular i d’arrel des de fa anys. Des del 1991 diverses generacions han organitzat el festival Cornamusam, que aquest any arriba a la seva trentena edició.
Quina sensació teniu en haver aconseguit aquesta fita?
Sentim una barreja d’orgull, responsabilitat i il·lusió. Orgull, per tenir l’oportunitat d’organitzar una edició tan especial. Responsabilitat, per la feina excel·lent que van fer els organitzadors anteriors. I il·lusió, perquè sembla que el projecte va per molt bon camí i que recupera el seu lloc en el món de la cultura popular.
El 2018 vau iniciar una renovació del festival. Què és el que pensàveu que havíeu de canviar?
Buscàvem generar un canvi en el model en general. En les últimes tres edicions hem estat creant i provant un Cornamusam més participatiu i proper al públic. Els concerts continuen essent el nucli principal, però al seu voltant hi hem organitzat activitats perquè el públic formi part del festival en tot moment. La base, doncs, és La plaça del Cornamusam, en què els espectadors poden menjar i beure, reposar, tocar el seu instrument amb altres músics o comprar productes de proximitat.
Quanta gent mou una activitat com aquesta?
En situació normal, més d’un miler de persones passen per les diverses activitats del festival, i moltes d’elles venen de fora de la comarca. Per a les que no hi poden ser presencialment, ja des de l’any passat vam engegar un servei de streaming.
Teniu col·laboracions per part d’altres entitats?
Ja que treballem per fer un festival més participatiu també busquem la implicació d’entitats olotines. L’Esbart d’Olot i l’Escola Municipal de Música fa temps que col·laboren estretament amb nosaltres. Aquest any tornem a tenir la participació d’Òmnium Garrotxa i, per primera vegada, la de Sismògraf. També hi ha persones que s’hi sumen a títol individual.
D’on venen els sacaires i els cornamusaires que hi participen?
Venen tant sacaires d’Olot i rodalies, que han estat vinculats al Cornamusam durant anys gràcies als Ministrers o a altres formacions que neixen del festival, com cornamusaires d’aquí i de fora de la comarca
Quin és el seu paper al festival?
Intentem que sigui actiu, i per això els animem a portar el seu instrument, tant si toquen el sac com qualsevol altre, i creem espais de participació com la CornamuJAM o La cobla espontània.
Com definiríeu la situació de la cornamusa en aquests moments? El públic en sap prou coses o continua essent força desconeguda?
La situació no és dolenta: l’instrument s’ha recuperat després de dècades de desaparició total, i a poc a poc van sorgint més sacaires i propostes. Tot i això encara és força desconeguda i molta gent no sap que a Catalunya tenim la nostra pròpia cornamusa.
Teniu feedback per part del públic que participa al festival?
El tenim, i busquem obrir-hi nous canals de comunicació bidireccional cada any. Entre concerts hi parlem, i així tenim la seva valoració del festival. I també rebem correus amb propostes de grups i peticions.
Feu algunes activitats a escoles, instituts i/o escoles de música per promoure la cornamusa?
Mantenim una relació directa amb les escoles de música tradicional d’arreu del territori. Hi ha bastants alumnes de sac, i hi ha centenars de cornamusaires, i molts que l’aprenen a tocar de manera autodidacta. Durant l’any també realitzem tallers a escoles i instituts.
Enguany també hi haurà una altra celebració: la dels vint-i-cinc anys de la Cabreta. Quin paper tindrà al Cornamusam?
Per celebrar l’efemèride hem creat amb Festiari una figureta de goma de la Cabreta. La gent la podrà comprar durant el festival o bé en línia a www.festiari.cat o a www.eltiller.cat. A més, farem un ball molt especial amb la Cabreta i amb altres figures convidades d’Olot i de fora.
