“Mantenir la flama local és una manera de mantenir una flama universal”.
Per què vas fundar una editorial com Llibres de Batet?
La Teresa Planagumà i jo vam detectar el 1986 que les edicions locals eren poc professionals, molt caòtiques, poc rigoroses. Nosaltres volíem que es fessin d’una manera digna; aleshores semblava que l’important era editar qualsevol cosa, com fos, però no, calia editar i editar bé.
Com ha canviat l’àmbit de l’edició local des d’aleshores?
Ha canviat molt; ara fins i tot les edicions d’autor, lligades sobretot a una impremta, es fan amb un rigor molt més gran del que es feia abans. Ara els llibres tenen una dignitat.
T’hem sentit parlar de l’“olotinisme” com a origen de la teva trajectòria editorial. Què és, exactament? Encara perdura?
L’olotinisme encara perdura i ens salvarà. Sembla que sigui una cosa escarransida, però a mi em sembla que és tot el contrari. És un corrent cultural totalment contemporani: només a partir del que és local, l’anècdota, es pot ser universal: mantenir la flama local és una manera de mantenir una flama universal.
Què t’ha portat a reformar edificis urbans o masies de la comarca?
L’abandó de l’Alta Garrotxa i del nucli antic d’Olot. El nucli antic té una importància simbòlica molt important; és el que fa que Olot sigui Olot. Si penséssim que el podríem tirar a terra perquè està molt deteriorat, Olot deixaria d’existir: és el cor de la ciutat. En el cas de l’Alta Garrotxa, en reivindico el patrimoni humà: els camins antics, les fonts… Són tan importants com les esglésies romàniques, però no en tenen el prestigi. També hi incloc tota l’arquitectura rural, sobretot les masoveries petites. Jo actuo perquè no vull ser còmplice d’aquest abandó: no serà per mi, que s’esborri aquest patrimoni.
Quina seria una bona perspectiva de futur per al nucli antic d’Olot?
El Barri Vell necessita tornar a ser un barri habitat. Hi ha moltes cases buides i d’altres en molt mal estat; la gent hi viu en situacions molt precàries. Caldria prendre decisions molt valentes i segurament molt impopulars per part de l’Ajuntament; s’han d’aprofitar les armes legals per obligar els propietaris de les cases del nucli antic perquè se’n facin responsables.
Al llarg de la teva etapa com a directora de la Biblioteca, ha canviat la manera com la gent s’hi acostava?
Ha canviat totalment. Abans érem en un barri dormitori, l’Eixample Malagrida, i des que vam venir al centre formem part d’aquest cor d’Olot que deia abans. Ara s’acosta a la Biblioteca molta més gent, i sobretot cal destacar que s’hi acosta gent de tota mena: de totes les franges d’edat, diferents nivells culturals… Això és el que ha de ser una biblioteca pública: la ubicació és clau, i això també s’aplica a la nova biblioteca.
Precisament, la nova biblioteca és un dels projectes que deixaràs embastat. Què la diferenciarà de la biblioteca actual?
La diferència fonamental és que, ara, el servei principal que ofereix la biblioteca és el préstec; la resta són serveis subsidiaris. La nova biblioteca vol ser un centre cultural molt potent que també té en compte el món de l’educació, de l’assistència social, el teatre, la música… S’assemblarà a un ateneu; en certa manera és com tornar als orígens, quan des dels ateneus es vindicava la cultura popular. Les biblioteques que als anys noranta eren capdavanteres ara són obsoletes. La nova biblioteca tindrà nombroses prestacions per cobrir moltes més necessitats. S’hi prestaran llibres, però s’hi podran fer moltes més coses sense que deixi de ser una biblioteca.
