Comença una nova edició del Lluèrnia, adaptada a la COVID-19

El festival Lluèrnia, adaptant-se a la situació que ha comportat la pandèmia, omplirà de foc i llum el paisatge urbà i natural d’Olot del 17 d’octubre i fins al 28 de novembre.  Els projectes que es podran veure al llarg d’aquest mes són molt diversos i tenen la finalitat de convertir el festival que des de l’origen havia tingut la filosofia de ser curt i efímer en una experiència inoblidable i permanent. El festival s’allarga en el temps i l’espai per evitar les aglomeracions.

17 d’octubre: Ball del fanalet. Aquest és un homenatge a tots els balls de festa major que al llarg d’aquest any no s’han pogut celebrar, i per això es demana la participació de la ciutadania. A partir de les 20.30 h, a través de Ràdio Olot, sonarà el valset que l’Home del Principi ha creat per a l’ocasió. Tothom qui vulgui pot animar-se a dansar, sol, en parella o en família, però sempre amb la llum del fanalet com a companyia als diversos balcons, terrasses, terrats i jardins.

Del 18 d’octubre fins a l’11 de novembre: Medeor, de 27 Lletres, al davant de l’Hospital Comarcal. En aquests instants d’incertesa estem plens d’interrogants i dubtes, i necessitem reflexionar més que mai. Medeor, que prové del llatí i significa ‘sanar’, ‘curar, ‘cuidar’, és aquesta lluita per tirar endavant i aconseguir una bona fortalesa física i mental.

Del 19 d’octubre fins al 27 de novembre: Fontada. L’hort de la llum, a les fonts de Sant Roc. Les deus d’aigua acostumen a ser espais oberts a la naturalesa i molt resguardats a la urbanitat, cosa que els atorga aquest paper tranquil i contemplatiu. En el cas de Sant Roc, però, el paisatge s’ha vist remodelat per les infraestructures, i amb una gran làmpada es posarà en evidència aquesta gran plaça de la ciutat.

Del 20 d’octubre fins al 27 de novembre: Roent com la brasa, d’Equip B:O, al monument Als Vençuts. Els episodis més obscurs de la història, siguin causats per la força de la natura o bé per l’estupidesa humana, només es poden afrontar amb la memòria, la qual ens construeix com a societat.

Del 21 d’octubre fins al 27 de novembre: Corral, de Xavier de Torres, al Parc Nou. La domesticació dels animals ha fet que l’home busqués moltes solucions per tancar-los i, així, tenir-los controlats. Aquí serà possible veure com un filat va perdent la seva forma original per convertir-se en una ovella. El material que la limita, doncs, és alhora el material que la conforma.

Del 24 d’octubre fins a l’11 de novembre: Fake views, d’Albert Palazón, al pati de l’Hospici. La tecnologia i Internet han transformat completament la nostra percepció del món, i en aquesta proposta es busca fer un joc de llums i reflexos com a metàfora del món digital que contrasta amb les voltes de pedra del claustre, que és una al·legoria del món físic i palpable.

24 d’octubre, a les 19, 20 i 21 h: Llum. Contes a la vora del foc, de Catalina Florit, a la plaça de Braus. En aquest espectacle es vol mostrar la relació entre una mare i un fill al llarg de tota la vida, posant èmfasi en les il·lusions i els somnis i parlant de l’univers.

Del 28 d’octubre fins a l’11 de novembre: Lunar oscilations, de Xavier Bover, al Parc Nou. Aquesta és una peça contemplativa que explica la influència que exerceix la lluna en els mars i en els oceans i també en els éssers vius.

Del 28 d’octubre fins al 22 de novembre: Els amants, de Gino Rubert, als aparadors de Ca la Flora del Firal. Amb aparença figurativa i amb elements quotidians es porten a terme unes representacions que es troben a mig camí entre la representació teatral i les al·lucinacions, on la voluntat és més suggerir que narrar.

31 d’octubre a les 19.30 h: Una dotzena de flors, de Servand Solanilla. La projecció es farà des del barri de Sant Pere Màrtir però els punts d’observació seran en diversos espais del volcà Montsacopa, amb la finalitat de generar una mena de diàleg entre dos espais icònics de la ciutat.

Del 30 d’octubre fins al 22 de novembre: “Harreman”, de Reskate, a l’Espai Barberí, de dijous a diumenge, de 18 a 20.30 h. Aquesta exposició recull un seguit de serigrafies on les referències històriques i els fets de la cultura local són les protagonistes i on la pintura luminescent permet oferir diverses aparences d’una mateixa obra.

De l’1 al 27 de novembre: Nuvoldades, de l’AOAPIX, al Parc Nou. L’Aoapix, en aquest muntatge, vol jugar a recuperar els núvols més màgics, menys digitals… En aquesta instal·lació prometen estar més a prop de la lluna de València que de Silicon Valley.

Del 7 al 27 de novembre: Gènesi, de Hell Sweet Hell, al Pati de l’Hospici. Basat en la instal·lació Hell,Sweet Hell, Gènesi porta amb el moviment dins la fotografia un esbojarrat viatge a l’inframón. El muntatge d’alguns dels elements integrants de Hell, Sweet Hell dins aquesta exposició, fa prendre a l’espectador la veritable dimensió de la mateixa.

Del 7 al 27 de novembre: Habitare o llar sense casa, a la plaça de les monges. Moblar el buit urbà amb aquells objectes que fidel i silenciosament escorten la vida d’un home, d’una família, de diverses generacions, reposar l’ànima de les antigues llars, sense els límits i suports físics de la casa i sense els seus habitants.