Visions estereoscòpiques
7 de setembre - 29 de setembre de 2018, Can Trincheria
La imatge estereoscòpica es basa en la visualització de dues imatges que representen dues perspectives diferents d’un mateix objecte. El cervell humà les rep totes dues però les interpreta com una de sola, la qual cosa produeix una sensació tridimensional.
Aquesta exposició mostra una quinzena de fotografies fetes amb aquesta tècnica entre principis del segle XX i l’any 1940 i que procedeixen de diferents fons i col·leccions de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Es tracta de fotografies representatives i impactants de diferents aspectes socials de la ciutat d’Olot.
L’any 1840 el científic anglès Charles Wheatstone (Gloucester, 1802-París, 1875) va establir les bases de la visió binocular, construint i patentant un aparell òptic que permetia gaudir l’experiència il·lusòria de veure figures geomètriques en relleu. Bàsicament, demostrava que, a partir de la percepció en cada ull de dues imatges del mateix objecte amb el punt de vista lleugerament desplaçat, el cervell era capaç de fusionar-les i veure-les tridimensionalment. Aquest giny, revolucionari per a l’època, consistia en un xassís de fusta en el centre del qual hi havia col·locats dos miralls, cadascun dels quals reflectia la imatge que tenia al seu costat. Incorporava també un eix que permetia alterar el grau de separació de les imatges respecte dels miralls amb la finalitat d’ajustar-se a diferents mides de dibuixos. Uns anys més tard, el 1849, el científic escocès David Brewster (Jedburgh, 1781-Melrose,1868) va perfeccionar (substituint els miralls per lents) i abaratir el giny, i el va adaptar per tal de poder ser produït en sèrie.
EL PASSAT OLOTÍ EN FOTOGRAFIES 3D