Spiritual boyfriends és un solo que gira a l’entorn de la relació cos/poder. La representació s’aborda a través d’un llenguatge físic, visual i teatral, el qual fusiona fronteres entre llenguatges així com els termes autobiografia / realitat i ficció. L’espiritualitat, i específicament la pràctica del ioga, és el marc contextual utilitzat per qüestionar les polítiques de poder en relació amb el neoliberalisme i amb els cossos disciplinats.
La pràctica del ioga es revela com una forma d’autocontrol i autodisciplina fins al punt de revertir el seu propòsit curatiu o espiritual cap a una obsessió malsana i materialista per la perfecció corporal. D’altra banda, la digitalització es qüestiona com un espai de desig, però també de control, com a droga i com a psicotròpic col·lectiu, on l’ànima (entesa a Internet com una entitat volàtil, virtual i informativa) s’allibera de la materialitat del cos i pot observar, tocar i manipular de manera omnipresent i invisible. Quin paper té Internet en relació amb la immaterialitat, l’amor, el poder, les polítiques neoliberals i les seves tècniques de control i vigilància social?
El treball es basa en una investigació iconogràfica sobre la construcció històrica de postures de ioga, així com en material autobiogràfic al voltant de l’afecte i el desig.
Amb el suport de Danza a Escena
