La tecnologia s’ha convertit en una extensió del nostre cos i alhora en una presó, una caverna platònica moderna. El simulacre és addictiu i més atractiu que la realitat. L’expansió i l’edició infinites del jo són l’emblema de la nova llibertat: una versió distòpica dels antics anhels d’immortalitat. Aquesta proposta exposa la col·lisió entre l’impuls i la sensibilitat, la falsa llibertat i la llibertat real. Amb el pretext de presentar a l’intèrpret dins un capoll lumínic es qüestiona la nova identitat, la singularitat de les noves cavernes platòniques, el ball de llums que constitueix la nova ceguera, els cables que constitueixen les noves cadenes.
Direcció i interpretació: Àngel Duran
Composició musical: Alfred Tapscott
Disseny d’il·luminació: Xavi Moreno, Albert Coma
Disseny hardware: Xavi Moreno
Disseny d’escenografia: Àngel Duran
Construcció estructura: Mecanitzats Roda de Ter, Jordi Dorado
Disseny de vestuari: Txell Janot, Jorge Dutor
Assistent de direcció: Laura Alcalà
Assessorament coreogràfic: Mario García Saez
Assessorament dramatúrgic: Roberto Fratini
Grafisme: Joel B. García – Vectorwho
Il·lustració: David Granados
Vídeo: Pep Duran
Acompanyament a la producció: ELCLIMAMOLA
Distribució: Fani Benages