Què queda un cop ho eliminem tot? Hi queda el blanc, sens dubte. I allò que encara ens caldrà fer miques per arribar al denominador comú més petit. Allò que, de manera obstinada, ens parla de Là, des de Là, una i altra vegada. Peti qui peti. Se’n salvi qui se’n salvi. Per l’encant, pel viatge, però també per l’alegria.
Al començament hi trobaríem el gest reduït a l’essencial: dos cossos, dos gèneres, dos colors, dues dimensions, dos reialmes, una mateixa solitud, el mateix desig tenaç que això continuï i torni a començar.
Les mateixes ganes immenses de deixar que l’altre ens transformi, ens mogui. Com si no existís res més que aquest sentir-se consternat o travessat. Hi trobaríem dos humans i un corb blanc i negre que s’empenyen els uns als altres cap a una mena de ballet sensible i poètic on cada cos deixa el seu rastre, on cada història queda escrita.
Autoria i interpretació: Camille Decourtye, Blai Mateu Trias, l’ocell Gus
Col·laboració en la posada en escena: Maria Muñoz – Pep Ramis / Mal Pelo
Col·laboració en la dramatúrgia: Barbara Métais-Chastanier
Escenografia: Lluc Castells
Assistent d’escenografia: Mercè Lucchetti
Col·laboració musical / Concepció sonora: Fanny Thollot
Disseny de la il·luminació: Adèle Grépinet
Disseny del vestuari: Céline Sathal
Música gravada: Joel Bardolet, Jaume Guri, Masha Titova, Ileana Waldenmayer, Melda Umur
Construcció de decorats: Jaume Grau, Pere Camp
Direcció tècnica: Cyril Monteil o Coralie Trousselle
Regidoria: Flavien Renaudon o Cyril Turpin
So: Brice Martin o Fred Bühl
Osteopatia i anàlisi de moviment: Sergi Pla
Cap de producció i difusió: Laurent Ballay
Administració: Caroline Mazeaud
Comunicació: Ariane Zaytzeff
Responsable de producció: Pierre Compayré
Fotografia: François Passerini
« Aquest espectacle ha rebut el suport d’Occitanie en scène en el marc del projecte Pyrenart cofinançat per la Unió Europea a través de POCTEFA 2014-2020 ».
