Inauguració de l’exposició de Xevi Moliner

Un fons uniforme, un contrallum, una presència. La retícula de la finestra emmarca els cossos nus en repòs. Cada ànima seu sobre el seu element, personal i intransferible –el sèire (seure) occità a què fa referència el títol. L’objecte de material dur i contundent acull el seu amo volàtil i efímer. Cossos estàtics, sols, en moviment o en parella.

L’exploració del cos eteri desemboca en la matèria. La fascinació de la forma. La unitat dins la diferència. El cos bell revela la seva identitat única. Una topografia secreta i canviant que amaguem gelosament. Com una empremta dactilar, les nostres volumetries dibuixen corbes lineals que ens defineixen i ens acompanyen invisibles als nostres ulls. Com un atles topogràfic d’éssers humans, cada cos esdevé un mapa de corbes de nivell únic amb la seva geografia particular.