Ballar en una caixa sense parets durant quatre hores. Aquesta és la proposta de Caroline Laurin-Beaucage a Habiter sa mémoire, una revisió de les obres que ha anat realitzant al llarg de la seva carrera professional. Als espectadors se’ls convida a reunir-se al voltant d’aquesta singular caixa escènica. Tot plegat transcorre en un espai obert, tot i que alhora delimitat. La dansa evoluciona constantment condicionada pel pas del temps i per l’entorn. Els espectadors són testimonis d’un procés creatiu, però també d’un procés més íntim que va fent aflorar tot de records corporals, la memòria del cos.
Caroline Laurin-Beaucage enregistra notes de veu a cada actuació, pensaments privats amb els quals procura capturar aquells moments únics, aquells moments que fan que cada actuació sigui diferent de les anteriors. Aquests registres sonors són compilats, remesclats i emesos a través d’auriculars. L’objectiu: apropar els espectadors a l’experiència de l’artista.
