fbpx
+34 972 27 27 77|cultura@olot.cat
SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ!
FacebookTwitterInstagramYouTube
EXPOSICIONS

Exposició “La ira. Els pecats capitals”

7 de juliol - 29 d'octubre de 2023, Museu dels Sants

Exposició “La ira. Els pecats capitals”

La ira es vesteix d’intolerància, d’odi, de discriminació o de violència per arribar a conquerir la seva principal fita: la justícia.

Inauguració: dijous 6 de juliol a les 19 h

En aquesta exposició, peces del fons del Museu dels Sants es combinen amb peces de la col·lecció d’art contemporani de la Fundació Vila Casas. Unes associacions que, per afinitat o per diferència, ens fan reflexionar sobre la ira i les seves diferents formes: tortures, guerra, submissió, vandalisme…

Sota el comissariat de Natàlia Chocarro, hi podrem veure obres d’artistes contemporanis com Santos Montes, Chema Madoz, Agustí Roqué, Isabel Rocamora, Alisa Sibiraskaya, Mapi Rivera o Anna Malagrida confrontades amb les peces del fons del Museu dels Sants.

L’exposició s’anirà descobrint al llarg del recorregut de visita de l’exposició permanent del Museu dels Sants.

Aquesta és la segona mostra de la sèrie “Sincronies”, que el Museu dels Sants i la Fundació Vila Casas organitzen conjuntament i que està dedicada als pecats capitals.

 

L’any 590 dC van ser formulats els set pecats capitals per ordre del papa Gregori I, el qual va considerar la supèrbia, la luxúria, la ira, l’enveja, la cobdícia, la mandra i la gola vicis que negaven el mandat de Déu. Les passions i els desitjos arrosseguen l’ésser humà a transitar per llocs inhòspits i desconeguts, una mena de viatge a l’inframon que se’ns revela temptador i temerari a parts iguals.

L’origen etimològic del pecat és prou revelador: el mot llatí pecco —ensopegar, cometre un error—, del qual deriva la paraula peccatum —delicte, falta o acció culpable. Tanmateix, en el context d’aquesta proposta curatorial dedicada a la ira —la segona entrega d’un conjunt de set on posem en diàleg les col·leccions del Museu dels Sants i de la Fundació Vila Casas—, prenem consciència de la permanència d’aquest terme, ja que les transgressions que es deriven de la ira són de les més temeràries. El mateix Dante va situar la ira al segon esgraó del purgatori i la va definir com “l’amor que algú sent per la justícia i que, tanmateix, perverteix en desig de venjança i en ressentiment”.

L’Església catòlica romana concedeix set virtuts que es corresponen a cadascun dels pecats capitals. A la ira li escau la paciència, un fet del tot coherent si tenim en compte que els pecats són debilitats que ens apropen a la mort, mentre que les virtuts són accions que ens defensen davant d’ella. “Sincronies 2. La ira” és, en definitiva, un trajecte on totes dues hi conviuen i on no sempre ens resulta senzill emplaçar-nos a un costat o un altre.

Natàlia Chocarro, Fundació Vila Casas

Activitats Relacionades:

Go to Top