Un espectacle que parla de les coses de les quals no es parla
Costa encaixar en una societat que veu la diferència com una amenaça i que se centra a perpetuar els privilegis i les zones de confort de cadascuna. Clara Peya ens proposa posar la mirada en aquests “no-llocs”, ens aquests espais buits i buidats.
L’univers de l’artista s’inspira aquest cop en els espais de pas, en els marges, en allò que no han volgut que mirem. Les perifèries reals i emocionals que genera un sistema hostil que no ens abraça a tots. Els perímetres que emmarquen i que classifiquen el que és normatiu i la necessitat de dinamitar-ho tot per habitar un nou espai sense límits.
Un viatge a les fronteres també del so, a través d’un estil pop amb electrònica minimalista i amb una clara aposta pel so de piano de paret amb sordina com una opció estètica que respon a una opció política: donar espai a allò arraconat, a allò menystingut.
Un nou repertori de cançons profundes i compromeses combinades amb passatges instrumentals d’un pianisme magnètic. El baix elèctric, la bateria i l’electrònica completen cada cançó de manera crua i preciosista, recreant aquests espais de trànsit on cada petit detall és tan intens com imprescindible.
Piano i electrònica: Clara Peya
Veu: Enric Verdaguer
Baix elèctric i electrònica: Vic Moliner
Bateria i electrònica: Didak Fernández