Josep Murlà i Giralt ha estat periodista i és historiador, i acaba de publicar el llibre Transició i democràcia, dins la col·lecció “Quaderns d’Història d’Olot”.
Quins són els grans trets que marquen el període que va del 1975 al 2011?
La recuperació de la llibertat i dels valors democràtics, la normalització lingüística, l’obertura social i cultural, les aportacions d’entitats i d’associacions de veïns, els progressos en esport i ensenyament, l’atenció a les persones, el feminisme, el Museu, l’Arxiu…
Com a historiador, què destacaries especialment per la seva rellevància política, històrica i social?
La ciutat ha canviat. I la gent, també. Hi ha hagut una adaptació constant a les novetats arribades de fora, internacionals. La informàtica i la digitalització, per exemple, abracen ara múltiples camps. Tenim els telèfons mòbils i el gas natural i, en general, hem deixat enrere molts vells costums, com els dels enterraments, amb la disponibilitat des de fa uns anys de tanatori i de crematori. Tot això, i més, té la seva repercussió i incidència social i històrica.
Quin retrat faries de l’Olot d’aquell moment?
Ha canviat moltíssim. En nombre d’habitants i en extensió geogràfica no es pot comparar l’ahir amb l’avui. Era un municipi gris, monòton, amb pocs recursos davant de situacions peremptòries. Actualment tenim una realitat multicultural, una major sensibilitat social, més inversió pública i… moltes ganes de festa.
Quines fites importants creus que hem aconseguit com a ciutat?
Fonamentalment, la posada al dia per aconseguir una localitat agradable per viure-hi, treballar i gaudir, sobretot del paisatge que ens envolta. Aquest és un valor envejable i que cal protegir.
Què ens queda pendent encara?
Hi ha molt per fer. Cada dia és un repte i les polítiques municipals han d’anar valorant les actuacions per no quedar-se enrere en cap sentit. És una gran responsabilitat, com ho és també la bona convivència entre tots els col·lectius que viuen a Olot. La seguretat inclosa.
La publicació és un encàrrec o una necessitat pròpia?
Va ser un encàrrec municipal, després d’una entrevista per explorar donar continuïtat a la col·lecció. Hi havia deu volums, el darrer sobre el franquisme, publicat el 2014.
Quant de temps hi has estat treballant i quin ha estat tot el procés de documentació que has seguit?
És difícil de precisar. Hi ha l’obtenció de documentació, el redactat i ajustar-se a l’extensió de cada capítol. Després la correcció, refer algun text i, al final, repassar-ho perquè tot surti el millor possible. Vaig treballar-hi des de l’octubre del 2022 i la primavera següent vaig lliurar els
textos. A partir del juliol del 2024 es va tornar a activar, amb les revisions d’estil, muntatge, recerca d’imatges, etc. Haver estat redactor en cap de La Comarca d’Olot del 1979 al 2015 em va permetre viure i poder explicar ara els esdeveniments. La memòria ha estat essencial, reforçada amb les consultes a l’hemeroteca, a llibres i a publicacions diverses per refrescar els records d’uns anys que coneixen prou bé molts olotins i olotines.
T’has trobat amb algun obstacle a l’hora d’aconseguir alguna informació?
Sempre n’hi ha. Quan ha estat necessari s’han fet consultes personals i s’ha recorregut a l’hemeroteca de la premsa comarcal gironina, que va tenir delegacions aquí, sobretot en els anys vuitanta i noranta, i s’informava contínuament dels avenços per tenir una ciutat viva i ben situada entre les del nostre país.
Tindrà continuïtat aquest llibre, explicant què ha passat a partir del 2011?
Això, malauradament, s’escapa de la meva decisió. Seria bo de fer-ho, però algun altre autor, o autors, se n’haurà d’ocupar. No crec que pugui acceptar, per raons òbvies, una altra petició semblant. S’ha de deixar pas i tenir noves perspectives del que s’ha estat fent i es fa per a la ciutat del futur.
