Montserrat Mallol és la directora dels Museus d’Olot, des d’on s’està fent la restauració de la col·lecció científica d’història natural del Gabinet de curiositats de Can Bolòs d’Olot.
Un gabinet de curiositats amb més de catorze mil peces! En quines categories es poden classificar?
Hi trobem peces d’àmbits molt diversos: hi ha animals, com per exemple un cocodril del Nil, un tauró o la mandíbula d’un peix espasa, fòssils i minerals, molts d’ells vinculats al vulcanisme, monedes, insectes, mol·luscs, objectes arqueològics… La llista és quasi inacabable!
Quin és el valor patrimonial d’aquesta col·lecció científica?
El veritable interès d’aquest Gabinet no és per les peces que en formen part, perquè de col·leccions d’història natural tant aquí com a Europa n’hi ha força. El seu valor real és perquè la col·lecció està íntegrament conservada in situ, al seu lloc originari, a la Casa Bolòs. Allà Francesc de Bolòs, farmacèutic i naturalista, la va iniciar i les generacions posteriors de la seva família la van anar continuant.
Així doncs, es tracta d’una peça única.
Sí, podem dir que aquest Gabinet és l’únic que es conserva íntegre a tot Europa sense que les seves peces s’hagin dispersat. Quan hi entres és com si el temps allà no hagués passat! Hem de tenir en compte que la majoria d’aquestes col·leccions eren privades i, per l’interès que suscitaven, acabaven anant a parar a les corts reials, en un primer moment, i a les universitats, més endavant. Això feia que les col·leccions es disseminessin i perdessin valor.
Quina és la tasca que està duent a terme el Museu de la Garrotxa amb aquestes peces?
La família de Bolòs, l’Ajuntament i el Museu van prendre consciència de la importància d’aquest Gabinet i van decidir engegar-ne la restauració. En un primer moment es van fotografiar les tres estances que el componen. El segon pas va ser fer un inventari de presència, és a dir, cada una de les peces es va enumerar i es va posar dins d’una bossa protegida. En tercer lloc les peces es van encapsar i es van congelar durant un mes per eliminar qualsevol paràsit o fong que les pogués malmetre. Passada la quarantena tot el material es va traslladar al segon pis del Museu dels Sants, que s’ha habilitat com a espai de restauració, i una experta en restauració de col·leccions d’història les està netejant, consolidant i restaurant.
I, un cop llestes, què se’n farà?
Llavors entrarà en acció un equip especialitzat que, durant nou mesos, anirà documentant i descrivint cada una de les peces i també les enumerarà i les posarà en bosses de nou per saber a quin lloc de la casa han d’anar. Paral·lelament s’estan executant altres feines: una restauradora està fent la neteja i el sanejat de les parets de les tres estances del Gabinet i, posteriorment, un altre professional durà a terme la conservació preventiva del mobiliari per tal d’eliminar-ne tots els corcs. Així mateix, la família està arreglant la part de fusteria dels tancaments exteriors.
Quina és la finalitat d’aquest projecte?
El primer objectiu és conservar aquest tresor que té una de les cases més representatives del nostre barroc i que ens atorga una singularitat respecte d’altres ciutats. I el segon, tot i que aquest és molt més a llarg termini, és que algun dia tota la col·lecció pugui arribar a ser
visitable per part de la ciutadania.
Què eren exactament els gabinets de curiositats?
Durant els segles XVIII i XIX eren uns espais habituals en algunes cases particulars d’Europa. Això sí, eren eminentment privats, i només es deixaven visitar a persones significatives de la societat del moment (científics, polítics, eclesiàstics, reis…). En aquests espais s’hi recollien objectes molt peculiars i diversos, els quals s’aconseguien viatjant o posant-se en contacte amb altres col·leccionistes. Eren uns llocs privilegiats per estudiar-hi la història natural i, de manera indiscutible, són els precursors dels actuals museus d’història natural.
