El fons està format per 1.369 pergamins i documents en paper units a rotlles de pergamí.
L’abast cronològic, a partir del segle XIII, i el suport en pergamí, el fa un fons únic i destacat del patrimoni documental català.
L’Arxiu Comarcal de la Garrotxa ingressa la donació del fons documental en pergamí de la família del Noguer de Segueró. El fons està format per 1.369 unitats en suport pergamí i 0,30 metres linials de plecs en paper (equivalent a 3 capses d’arxiu). La seva extensa cronologia, entre els segles XIII i XIX, i el gran volum en suport pergamí el fan un fons únic i destacat dins del patrimoni documental català.
La donació, a més de la totalitat dels documents en suport pergamí, també està formada pels documents en suport paper que, en gran part, estan units als rotlles de pergamins. Aquests documents són títols de plecs, escriptures i quaderns d’inventaris antics.
És un fons patrimonial d’interès singular per la història documental agrària de les comarques gironines. S’hi identifica l’ordenació feta per Pere Puigbert Duran finalitzada l’any 1860, en la que data i signa els llibres mestres de l’arxiu. També es pot veure com va organitzar la documentació en plecs de pergamins i lligalls en suport paper, titulats i descrits.
L’organització dels pergamins descriu el creixement patrimonial dels Noguer amb l’agregació per via matrimonial dels patrimonis dels Cases de Segueró, Barceló de Tregurà i Comellas d’Avinyonet de Puigventós.
L’arxiu ha dissenyat un pla de treball que s’iniciarà amb la neteja i restauració dels pergamins; seguirà amb la descripció i digitalització; i finalitzarà amb la difusió mitjançant la consulta a sala i a la plataforma Arxius en Línia.
La família del Noguer de Segueró
La genealogia dels Noguer s’inicià amb Jaume Noguer l’any 1203 a la que van seguir 23 generacions d’hereus. La formació d’aquest patrimoni documental va començar amb el casament de Felicià Noguer i Creus amb la pubilla Anna Cases de Segueró, l’any 1591. En generacions successives i per enllaços matrimonials, s’incorporaren els béns de Can Barceló, de Tregurà, i els de Can Comelles, d’Avinyonet de Puigventós, que més tard farien créixer encara més el fons amb adquisicions successòries de finques diverses a la Garrotxa i a l’Empordà.
La sèrie acaba amb Dolors de Noguer i de Saleta (1828), casada amb Joaquim Olivas i de Zafont, de Lledó. El cognom Noguer havia perdurat 644 anys. Les darreres generacions estan encapçalades per: Josefa Olivas i de Noguer, esposa d’Estanislau Vayreda i Vila, d’Olot; Joaquim Vayreda i Olivas i Francesc Vayreda i Trullol. Actualment, Anna Vayreda i Torrent, la neta de Francesc Vayreda i Trullol, és l’hereva del fons familiar.
