Tena Busquets i Costa és coordinadora d’Arts Escèniques de l’Àrea de Cultura i Educació de l’Ajuntament d’Olot.

La programació cultural d’aquesta primera meitat de l’any ve molt carregada de L’Altra Programació, el que es coneix com a LAP. Ara són propostes consolidades, però quan van  sorgir?

Els LAP van aparèixer arran del festival Panorama, que es va fer a Olot fins a l’any 2000 i que tenia com a subtítol “No és un altre festival, és el festival d’allò altre”. Aquest allò altre va fer que a la ciutat es consolidés un grup de gent per rebre propostes que anaven més enllà del teatre convencional.

Així doncs, es pot parlar que hi ha dues línies de programació a la ciutat?

Totalment, i a més aquestes són molt clares. Una d’elles és la línia de mitjà i gran format, que està dirigida al conjunt de la població. Aquí es procura que hi hagi clàssics, contemporanis, peces de circ, obres de teatre… Llavors hi ha l’altra línia, la que inclou l’altra programació. Aquesta té lloc en formats molt diferents però sempre busca una proximitat molt estreta amb el públic, el qual ocupa posicions molt diverses: assegut a l’escenari en una grada, al mig de  l’escena, a un sol costat, a dos, a tres o a quatre bandes…

Què hi té cabuda, sota el seu paraigua?

Bàsicament cal tenir clar que no són peces de teatre convencional. En un LAP no hi veurem un espectacle que té una estructura lineal, amb un plantejament, un desenvolupament i un desenllaç, sinó que són propostes de creació en què hi ha formes escèniques que no es poden definir exactament com a teatre ni com a circ ni com a dansa. Sí, però, que tenen una barreja de tot, i acostumen a usar el cos, alguns objectes, les noves tecnologies, projeccions, mapatges… I el que tenen en comú totes elles és que són inesperades, i per això de vegades les qualifiquem com de risc.

A qui es dirigeixen?

Són propostes que van dirigides a tothom: a joves, que poden connectar molt amb la manera com es transmet el missatge; a adults; a persones més grans, que han vist néixer els LAP i n’han pogut percebre tota la seva evolució; a persones nouvingudes, que potser no parlen del tot bé la nostra llengua però que poden seguir perfectament la història perquè el que importa són les sensacions que es transmeten i no pas el text, que en ocasions fins i tot pot ser quasi inexistent… És a dir que tothom pot ser públic potencial d’aquesta Altra Programació.

Quin paper té el  públic en tot aquest entramat?

En ocasions hi ha algunes persones que diuen que no entenen alguns llenguatges artístics, com la dansa contemporània, però és perquè els intenten llegir de la manera tradicional. Per aquest motiu sempre aconsellem que els espectadors s’acostin a les propostes sense prejudicis, amb una ment molt oberta, amb predisposició per deixar-se sorprendre i també per deixar-se portar, perquè es trobaran al davant, i potser fins i tot enmig, del que són les arts vives, en un format  diferent que els intenta interpel·lar i seduir d’una manera que tampoc no és l’habitual.

Com se seleccionen les propostes?

Veient-ne moltes a festivals o a d’altres espais escènics, parlant amb les companyies i també amb altres programadors, estant al dia del que s’està cuinant en l’àmbit de la creació  contemporània… Sempre busquem que siguin de qualitat, que ens aportin coneixement i gaudi,
i que ens qüestionin i ens ajudin a situar-nos en el món en què vivim.

A banda dels LAP d’arts escèniques se n’ofereixen d’altres tipus, no?

Tot i que els LAP van sorgir des de l’àmbit de les arts escèniques, la resta d’àmbits de l’Àrea de Cultura i Educació també s’afegeixen a la manera de fer altres tipus de programació, i per això  en trobem de musicals, literaris, d’exposicions, d’artistes visuals… Per tant el públic té un gran repertori per escollir! Si es decideixen a apropar-s’hi de segur que quedaran encantats amb tot el que es trobaran.