Anna Aumatell és actriu, humorista i fundadora Del Gremi. Des del 2010 dedica la seva vida a les arts escèniques, la comunicació i l’humor. Li agrada anar per la vida amb el que ella defineix com una actitud impro, és a dir, amb la mirada ben oberta, gaudint de l’aqui i l’ara, i prenent-se les coses amb un gran sentit de l’humor.
Aprofitant que avui divendres 29 de setembre comença el Festival Improvist, recuperem la seva entrevista del plafó d’octubre.

Com definiries Del Gremi?

És una productora artística d’humor on ens dedicarem a crear contingut escènic i audiovisual: espectacles d’improvisació, comèdies, un pòdcast i vídeos per a les xarxes socials. Tot plegat fent una mirada crítica a la societat i al temps que ens ha tocat viure.

Amb quina finalitat es crea aquesta productora?

L’objectiu principal és aportar més benestar a la societat oferint dosis d’humor en cadascun dels nostres projectes i, alhora, créixer com a intèrprets dins el món professional de l’humor i l’espectacle d’entreteniment. Crec que és molt important que gaudim del que fem damunt l’escenari o darrere les càmeres, perquè així és com es transmet aquesta energia positiva que fa
d’ona expansiva cap al públic.

Quantes persones en formeu part i quines coses teniu en comú?

Actualment som tretze persones, però no es tracta d’un grup tancat i exclusiu, sinó que sempre estarem oberts a rebre més integrants. El que ens uneix és una gran passió pel teatre i l’humor, i, sobretot, les ganes de créixer professionalment dins aquest sector, impulsant espectacles d’improvisació, obres de teatre i potser també explorant nous formats que encara no s’han
descobert.

Recentment heu impulsat el Festival Improvist. De quines activitats constarà?

Serà una programació periòdica d’espectacles d’improvisació, que tindran lloc un divendres al mes, durant tot l’any, a la sala La Carbonera del Teatre Principal d’Olot. Un xou de setanta minuts on els intèrprets s’ho jugaran tot damunt l’escenari creant esquetxos divertits i on també realitzaran reptes inspirant-se amb les frases que el públic assistent els haurà escrit moments abans de la funció. Tot serà únic i irrepetible, perquè l’impro és un art efímer i exclusiu per als que ho viuen en directe.

El teatre d’improvisació va agafant volada, però en català es podria dir que sou els pioners?

Hi ha poques companyies que es dediquin a improvisar, i la majoria es troben a Barcelona i fan gran part dels espectacles en castellà. Per això també tenim ganes d’explorar aquest format a les comarques d’interior, oferint xous principalment en català i per a un públic que fa relativament poc que ha descobert aquest tipus de format. Ens encantaria que Olot esdevingués la seu central de la improvisació a les comarques gironines.

Quines característiques té aquest tipus de teatre?

Es tracta de ser molt generós a escena, comprar les propostes que els companys et facin i jugar molt! Et poses en papers diferents a cada història i mai saps com acabarà. Estàs construint un esquetx juntament amb altres companys i és meravellós veure com les idees de cadascú són les que fan que tot avanci de manera original i divertida. De vegades és tan sorprenent que fins
i tot tu mateix damunt l’escenari tens feinades per aguantar-te el riure i seguir amb allò que t’ha tocat representar.

Quina resposta rebeu per part del públic?

Estem molt feliços perquè a cada funció que hem programat hem exhaurit les entrades en poques hores, i la resposta al final de l’espectacle sempre ha estat superpositiva. Tothom ha gaudit molt de les històries i qui no coneixia l’impro ens diu que és molt divertida, tot i que troba molt difícil el que fem. Sovint ens demanen si és veritat que ho decidim al mateix moment, que de segur que ho portem preparat, perquè els sembla impossible que tot sigui improvisat. I també hi ha qui s’anima a fer teatre d’aquest tipus una vegada l’ha vist i conegut; de fet jo mateixa n’imparteixo a l’Escola Municipal d’Expressió d’Olot.