El Plafó del mes de març dedica l’entrevista a parlar d’Àlex Martín, assagista, crític literari, professor de llengua i literatura catalanes, codirector del Congrés de Novel·la i Cinema Negre a la Universitat de Salamanca i enguany, comissari del MOT.

Com has entomat ser el comissari de la novena edició del MOT?
El primer que vaig pensar quan em van proposar comissariar el MOT va ser agraïment i també responsabilitat. Agraïment per haver pensat en mi després d’haver coordinat el “Temps de paraules” l’any 2010 sobre novel·la negra a Olot, un festival que va tenir una gran repercussió a la ciutat. I, d’altra banda, també una gran responsabilitat perquè es tracta de coordinar un dels festivals literaris més prestigiosos del país. Vaig acceptar de seguida, sense pensar-m’ho, i si m’ho tornessin a proposar tornaria a dir que sí.

Aquest any el festival està centrat en la por. Què creus que ens desperta aquest sentiment com a lectors?
La por és una de les emocions que ens aclaparen en el nostre dia a dia. És polièdrica i prou indefinible, i per això el festival pretén recollir-la des de diverses òptiques i perspectives que ens preocupin tant pel que fa a títol individual com també col·lectiu.

Justament una de les intencions que té el festival és aquesta: retratar-la des de vessants molt diverses per difondre’n una gran part de les seves cares, no?
Efectivament. Des de l’angoixa, el pànic, la fòbia, la inquietud, el dolor o la vulnerabilitat, per esmentar-ne només algunes. És a dir, es tracta de veure els seus comportaments en cada context, com la podem canalitzar a través dels textos literaris i quins són els seus objectius.

Enguany a les converses del MOT també es donarà molta importància a la part visual. Quins recursos ho faran possible?
La por es manifesta també en altres disciplines, sobretot pel que fa a la part visual. Una de les novetats d’aquest MOT 2023 és que anirà més enllà de la literatura i algunes de les taules se centraran en la novel·la gràfica, el teatre i el cinema, que són també disciplines
artístiques on la por té tractaments i perspectives ben diferenciades.

“UNA DE LES NOVETATS D’ENGUANY ÉS QUE S’ANIRÀ MÉS ENLLÀ DE LA LITERATURA I ALGUNES DE LES TAULES SE CENTRARAN EN LA NOVEL·LA GRÀFICA, EL TEATRE I EL CINEMA, UNES DISCIPLINES ON LA POR TÉ TRACTAMENTS I PERSPECTIVES BEN DIFERENCIADES.”

Quina salut creus que té aquest tipus de literatura tant nacionalment com internacionalment?
La salut d’aquest tipus de literatura la veritat és que és molt bona. La tradició sobre la recepció dels estudis teòrics i assagístics sobre la “por” és cada cop més nombrosa i, a la vegada, és un dels recursos més habituals en bona part dels escriptors. Volen escriure, i necessiten fer-ho, per donar a conèixer les seves pors, temors i inquietuds.

Què has tingut en compte en el moment de fer la tria d’autors per representar-la?
La tria d’autors, com es pot veure, és ben variada i més que heterogènia. Les taules tenen temàtiques molt concretes i meditades, així que els autors venen a parlar de determinades problemàtiques, d’inquietuds al voltant d’aquesta emoció. Calia fer un festival obert i eclèctic com la mateixa emoció que ens ocupa.

Totes les converses sempre busquen la màxima excel·lència, però n’hi ha alguna en particular que pensis que és com la cirereta del pastís del festival?
No en destaco cap en especial. Totes tenen la seva importància, totes aportaran noves visions, problemàtiques, perspectives i conclusions. Totes tenen el seu punt de reflexió i oferiran un ventall ben ampli al públic que hi participi.

El MOT ja és una activitat molt consolidada a la ciutat, però com engrescaries aquells que encara dubten a participar-hi?
El que m’agradaria d’aquesta novena edició, més enllà de la gent assídua que ve al festival, que cal dir que és molta, és intentar apropar-hi la gent més jove, i fer-ho amb aquesta transversalitat a través del camp audiovisual i gràfic.