Aquest mes de desembre, El Plafó dedica l’entrevista a parlar sobre la dansa inclusiva a través de l’exemple de l’espectacle P9 de la companyia CorArt que es podrà veure el divendres 2 de desembre al Teatre Principal.

Eva Durban és una professional de la dansa, directora i coreògrafa. Fa trenta-cinc anys que es dedica a la docència de la dansa clàssica i contemporània, i és especialista en treballs d’improvisació i consciència corporal. Des del 2015 dirigeix l’escola CorArt d’Olot.

Últims dies per veure P9. Com el definiries?
P9 és un espectacle de dansa inclusiva que neix d’un projecte d’interacció entre vint-i-un ballarins, set dels quals tenen diversitat funcional. S’interpel·la al públic de manera directa, i emoció, sensibilitat, compromís, naturalitat i art és el que ens trobem sobre l’escenari. Perquè la diferència només ens parla de la riquesa de la diversitat: tots els cossos valen, comuniquen, expressen. La dansa esdevé una eina de transformació social, que passa pel desenvolupament personal i artístic de cadascun dels seus components i, sobretot, de tot el conjunt, que es transforma en un equip únic. P9 és, en definitiva, una lliçó de vida.

A què fa referència exactament P9?
Podria ser el Planeta Nou. Un planeta de contrastos, diferència i diàleg, on la comunicació dels seus habitants es realitza a través de la
dansa. Hi habiten els freds i els calents. El ritme dels primers —vestits de blau— és constant i precís. Els altres —que van vermells— són únics i imprescindibles; els seus cossos semblen dèbils i busquen acostar-se als forts. En realitat és una atracció mútua, ja que un cop habitem aquest planeta no sabem qui són els freds i els calents, qui és el dèbil i el fort. Només veiem que la seva interacció suma.

Quin llenguatge parlen entre ells?
Les formes de moviment són el resultat d’un gran treball de recerca que, a través de moltes hores d’exercicis d’improvisació, els ballarins han desenvolupat i madurat. És un llenguatge més orgànic que tècnic, honest i sensible, i que enamora l’espectador

“LA DIFERÈNCIA NOMÉS ENS PARLA DE LA RIQUESA DE LA DIVERSITAT: TOTS ELS COSSOS VALEN, COMUNIQUEN, EXPRESSEN. I P9 ÉS, BÀSICAMENT, UNA LLIÇÓ DE VIDA.”

No és la primera vegada que apostes per ballarins en situació de pluridiscapacitat i discapacitat intel·lectual.
Jo tinc la necessitat constant de crear: la dansa i la coreografia formen part de mi. El meu cap sempre està en disposició d’inventar i de dur a terme allò que se m’acut. I les persones amb diversitat funcional i discapacitat intel·lectual són intèrprets per a mi després d’haver descobert la seva gran voluntat, disposició, ànim i desig constant de voler ser i estar en tot allò que se’ls proposi. Tots ells tenen infinites possibilitats d’expressar-se: des del cos, des la mirada o amb la seva presència.

Què t’aporta a tu, a ells i als participants que no tenen cap discapacitat?
Aquest projecte ha estat un abans i un després per a tots nosaltres. Cal recordar que P9 està fet per adolescents, i que alguns van començar sent uns infants i sense cap experiència respecte de la diversitat funcional. Els alumnes sense discapacitat m’han omplert d’orgull per la seva responsabilitat, sensibilitat i autosuficiència. Pel que fa als participants amb diversitat, aquesta oportunitat els ha donat part de la vida que volen viure, que és estar entre tots nosaltres i entre projectes. Ells no tenen cap problema amb les
relacions amb els altres, això és una cosa nostra. I a mi m’ha donat una força descomunal per voler aprendre i avançar amb una metodologia de dansa que sigui el màxim de conscient i flexible amb totes les persones, i per descomptat amb les més febles de la societat. I també vull fer un agraïment a les famílies de tots els ballarins, perquè la seva implicació ha estat clau.

Quina ha estat la rebuda per part del públic?
Per a mi la seva reacció és una sorpresa meravellosa en cadascuna de les actuacions. No només per l’aplaudiment explosiu i emotiu, sinó també pel que ens manifesten després de veure l’espectacle. Molta gent ens confessa que a partir d’ara es miraran les persones amb diversitat de manera molt diferent de com ho feien fins ara.