“Aprofites la il·lusió per combatre alguna desigualtat”.
El mag Sanyes, nascut a Montagut i Oix el 2003, porta anys explorant el món de la màgia, i els darrers tres anys ha agafat embranzida amb espectacles cada cop més elaborats, on a partir de la creativitat dona un aire nou a jocs tradicionals i en dissenya de propis. Sanyes fa màgia reivindicativa, aprofitant el mateix espectacle per combatre les desigualtats i les injustícies que més li interpel·len.
Quina trajectòria has seguit fins ara en el món de la màgia?
De tota la vida m’ha agradat molt la màgia, des de ben petit, però fa cosa de tres anys que m’hi dedico de forma continuada. Després d’anar fent jocs de màgia davant de gent del meu voltant, fa un parell d’anys vaig començar a fer espectacles, és a dir, màgia d’escenari o de saló, al principi sense cobrar i després començant a cobrar alguna cosa. En el futur, m’agradaria dedicar-m’hi professionalment, malgrat que sé que és difícil, com tot el que té a veure amb la cultura i les arts.
Quina mena de formació poden seguir els mags com tu?
Hi ha escoles no reglades de màgia, però jo n’he après de manera autodidacta, com la majoria de mags. Tu mateix has d’anar trobant la teva manera per aprendre’n, mirant per internet, anant a una botiga de màgia, llegint llibres o més tard coneixent altres mags i veient-los treballar. Això últim és fonamental.
Quin tipus de màgia fas? Tens trucs propis o són tots recollits de la tradició?
Normalment faig màgia convencional, és a dir, un joc darrere l’altre. En el cas de Black bloc, la màgia és teatral, és a dir, hi ha un espectacle, un lligam narratiu. Al principi vaig començar amb jocs tradicionals de la màgia, però sempre m’ha agradat buscar una manera pròpia de fer-los, i també m’agrada crear els meus propis trucs. Per exemple, el noranta per cent dels jocs de Black Bloc són d’invenció pròpia.
Quins són els teus mags de referència?
No tinc un sol referent destacat, però m’agrada com treballen Mario López, de Banyoles, o Pere Rafart, de Solsona, tots dos guanyadors del Campionat Mundial de Màgia. Fan màgia de qualitat, són molt creatius, amb molt de treball a darrere. També m’està ajudant a trobar el meu lloc dins d’aquest món Jordi Pota, de Tona, que fa màgia teatral.
Hi ha precedents, en aquesta “màgia reivindicativa” que dius que practiques?
Sí, jo no he inventat res, ja ho fa altra gent.
I de quina manera creus que la màgia pot ajudar a combatre els problemes socials, com defenses?
El joc de màgia ha d’explicar alguna cosa, ha de tenir un context, una història, i aquesta història pot ser la protesta per alguna injustícia amb la qual no estàs d’acord. Per exemple, si vols expressar que estàs en contra dels presos polítics, podries fer aparèixer una pancarta contra l’empresonament. Aprofites la il·lusió per combatre alguna desigualtat.
El teu espectacle ens vol animar a convertir-nos en “black blocs” per lluitar contra les desigualtats, però has triat una figura polèmica pel fet d’ocultar la seva identitat. Què en penses?
Vaig triar el terme black bloc sobretot pel fet d’anar tots a una per canviar el món i per l’estètica; és suggeridor anar tapat amb caputxa i buf. Entenc que el concepte és polèmic, però durant l’espectacle ja vaig matisant què en penso.
Creus que la teva joventut et juga a favor o en contra?
Juga a favor meu pel fet que encara tinc moltes coses per davant, puc tenir una visió diferent respecte a una persona adulta, i també més capacitat per aprendre. D’altra banda, juga en contra meu pel fet que assumeixo una responsabilitat i he de prendre decisions per a les quals de vegades trobo que em falta maduresa. Per això tinc sort de tenir adults al meu voltant que m’ajuden.
