“La imaginació i la joie de vivre són el gran patrimoni Mediterrani”.
Des de quina perspectiva s’enfoca un festival literari dedicat al Mediterrani?
El festival té per objectiu fer conèixer autors importants de les tradicions literàries que ens envolten, que semblen molt més llunyans del que haurien de semblar. Volem fer saber que tenim grans noms a prop, amb una imaginació sorprenent, antiquíssima, ja que el Mediterrani és el mar de la imaginació, el mar de les històries, el mar dels mites.
Això no s’ha estroncat de cap manera, malgrat que amb el pas del temps els poders polítics i religiosos han volgut desconnectar-nos de la nostra vertadera essència per fer-nos més europeus o nòrdics, quan en realitat nosaltres som el que som: mediterranis.
En general, si penses en el Mediterrani, et ve al cap una imatge bucòlica o una imatge dramàtica. És un mar especialment connotat, en un sentit o l’altre?
En efecte, el Mediterrani és un mar molt connotat perquè és petit i fa de pont, fa comunitat. Tot i així, llevat de l’època de l’Imperi Romà, quan va quedar tot unificat políticament, mai més no hem tornat a ser una sola comunitat. El mar ha quedat partit, amb unes ribes de signes completament diferents quant a llengües, religions, cultures… que li han donat un caire dramàtic. Els romans el van idealitzar, i aquesta idea encara perdura: és un mar alegre, d’aigües càlides i clima agradable, però alhora és un mar de conflictes, carregat de tensió cultural entre les diverses ribes.
Ha estat complicat seleccionar els autors i els temes per fer-ne un programa equilibrat?
Ha estat difícil perquè el Mediterrani s’ha escampat a altres parts del planeta, a través de la llengua i la cultura, com ara al Quebec, a Amèrica del Sud o, més a prop, a Romania, ja que el mar Negre es podria considerar un apèndix del Mediterrani. La Mediterrània s’ha fet molt gran i per això la selecció d’autors s’ha fet complicada, primer perquè al voltant del mar hi ha una gran varietat de llengües i tradicions literàries, i també perquè costa trobar l’equilibri entre autors coneguts i autors per descobrir.
Hi ha algun escriptor que t’hauria agradat incloure però que no ha pogut venir?
Per la meva formació d’hebreista m’haurien agradat narradors israelians, com Amos Oz, que tot just s’ha mort ara, i d’altres que són massa grans per viatjar o que no estan traduïts. Però hi haurà altres oportunitats en futures edicions del MOT, perquè el Mediterrani és pertot.
Què caracteritza la tradició literària comuna del Mediterrani?
En primer lloc, el gènere, perquè el Mediterrani és molt de contes, ens agrada explicar contes, faules, mites; les novel·les són més nòrdiques i anglosaxones. Explicar històries arran de mar, a l’aire lliure, vora el foc: aquest és el nostre marc literari per excel·lència. A la riba est i sud aquest costum s’ha mantingut d’una manera molt més clara, tot i que també hi ha grans novel·listes, però sovint parteixen del fet d’explicar contes.
La literatura mediterrània es caracteritza per la imaginació desbordada, recollida en una petita història que la converteix en una joia. Vivim en un mar de selecció de perles, d’històries mogudes i acolorides.
Com definiries aquesta joie de vivre a la qual fas referència en el teu text de presentació de l’edició?
El gust per la vida, o joie de vivre, és una qualitat que els qui no són del Mediterrani detecten de seguida que hi arriben. Als mediterranis ens agrada gaudir del clima i dels paisatges, que són d’una bellesa humil però amable i humana. Nosaltres estem molt ben casats amb el paisatge; fa segles que vivim en aquests paisatges colonitzats. Això s’acaba traduint en un punt acusat d’hedonisme, de gust per la vida, que perviu per tot arreu. Malgrat els conflictes i les desgràcies, sempre hi ha moment per aturar-se i gaudir d’un bon menjar. Això també és present en les històries que expliquem: la imaginació i la joie de vivre són el gran patrimoni mediterrani.