Les bugaderes
Un dels quadres més emblemàtics del Museu de la Garrotxa és les bugaderes o rentadores. Pintat pel germans Joaquim i Marian Vayreda al 1883 aquest quadre és una representació primaveral i bucòlica dels entorns de la nostra ciutat i d’un tipus de vida aparentment feliç i molt propera a la natura.
Joaquim Vayreda va pintar el paisatge amb un traç àgil i divertit proper a l’impressionisme, mentre que el seu germà Marian fou l’encarregat de pintar les figures de les tres pubilles, unes figures molt més detallistes i acurades tant en els seus vestits com en el retrat de les seves faccions.
Quadres com aquest són petites lliçons per a conèixer la manera de treballar d’uns personatges cabdals en la història pictòrica de la nostra ciutat i d’una gran ajuda per a identificar i diferenciar les obres de l’un i l’altre germà.
No deixeu de fixar-vos amb aquesta peça que trobareu al Museu de la Garrotxa per a gaudir de dues maneres de pintar reunides en el mateix llenç.
Cunes de nen Jesús.
Una de les peces d’imatgeria religiosa més populars i regalades per a tenir a les habitacions dels menuts de la casa eren les figures dels nen Jesús. Aquesta figura d’un infant estirat al seu bressol va esdevenir present en un gran nombre de llars fins no fa gaires anys. La figura tot sovint venia acompanyada d’un bressol reomplert de flocs de fusta o palla popularment anomenat “cuna ”. Aquests bressols són un dels complements que els tallers de Sants encarregaven a fora, a artesans que vivien als voltants d’Olot i que complementaven el seu jornal fent aquestes petites creacions.
Les “cunes” es feien a partir de motlles que ajudaven a torçar els brocs de vímet o auró i que es venien als tallers de sants en paquets de dotze.
El Museu dels Sants té una col·lecció de motlles i bressols procedents del Mas Casablanca de Sant Esteve d’en Bas.
