ELS GEGANTS VELLS
Al Museu dels Sants hi podreu trobar els gegants vells d’Olot, anteriors als que ara ballen pels nostres carrers. L’autoria dels gegants vells s’atribueix a Ramon Amadeu i Grau (1745-1821), escultor que va residir a la capital de la Garrotxa en diferents moments.
Sabem del cert que Amadeu va fer els braços del gegant i la gegantessa i també el sabre, però pel que fa als caps no en tenim cap evidencia, més enllà de la similitud amb el seu estil de treball. Aquesta parella de gegants van ballar uns 70 anys i van ser substituïts pel actuals, obra de Miquel Blay i Celestí Devesa.
De gegants a Olot sabem que ja n’hi havia al segle XVI i que sortien quan hi havia alguna celebració religiosa important, com avui que els gegants surten per Corpus i les Festes del Tura.
Una curiositat, d’aquests gegants vells n’hi ha unes còpies guardades al Museu del Juguet de Figueres ja que aquesta ciutat en va fer una rèplica cap al 1850 per a la seva ciutat.
RELLEU DE SANT ANDREU DEL COLL
A l’església de Sant Andreu del Coll (s.X-XII) hi va haver fins l’any 1936 una làpida sepulcral gòtica d’alabastre que datava del 1334, en la qual es representava l’enterrament de Berenguer del Coll, senyor del veí castell romànic. Durant els avalots de l’any 36, el relleu, va patir actes vandàlics.
Uns anys abans, entre el 1908 i 1909, Josep Berga i Boada i Celestí Devesa havien pujat a l’església per fer una còpia de la làpida amb la intenció de fer-ne diverses reproduccions i vendre-les.
A dia d’avui el Museu conserva la peça original i una còpia en guix que ens ha permès estudiar al detall aquesta joia del nostre passat.
Una curiositat, Berenguer que apareix vestit amb la indumentària pròpia del seu estament, el cap recolzat en un coixí de borles i els peus damunt d’un lleó, porta al seu cinturó una espasa i un punyal amb l’empunyadura triangular, una empunyadura que només trobem en el món víking. Com el deuria aconseguir?
Relleu de Sant Andreu del Coll.